Translate

divendres, 8 de març de 2013

Els meus molins, i els teus.


   Benvinguts de nou. Hi ha molts tipus de molins,  n'hi ha que són ben alts i grans però tot i així no tothom els veu, passen desapercebuts doncs ja ens hi hem acostumat. Altres s'amaguen, i alguns són tant petits que costen de veure. Però hi són, i tant si hi són i cada cop n'apareixen més. Jo ja els veig casi tots. Semblaria mentida si no, que avui dia puguem estar tant comunicats en qualssevol lloc del planeta sense que ells estiguin permanentment funcionant. Però la gent no els veu, per ells només són "antenes". Si un dia es convertissin en fars i poguéssim veure la llum que fan, seria tant potent que no podríem deixar de veure-la ni tancant els ulls, no ens podríem amagar enlloc de la seva claror. Us imagineu que passaria? La gent no podria dormir, els nostres ritmes circadians s'anirien en orris, el sol y la lluna ja no marcarien el nostre cicle, el cervell patiria tal desgavell que es saturaria, començant una reacció en cadena cap a tots els sistemes d’homeòstasi del cos. Ara deixeu d'imaginar, ja no cal perquè ja ha passat. Avui dia hi ha gent al món que viu en aquestes condicions, per a ells les antenes no emeten whatsapps ni SMS, per a ells emeten afilades agulles, dolor, radiació que penetra en els seus cranis vagin on vagin, i no els deixen viure tranquils.

   Com que sé que no tots les podeu veure, aquí us en mostro algunes de les que es volen amagar




   i aquí algunes de les que es veuen bé, tot i que es vulguin tapar.



Algunes anècdotes.

    ·Ara que faig memòria, la meva relació amb les ones va començar ben d'hora. Quan era petit, potser 6 o 7 anys, el meu pare ens va regalar al meu germanet i a mi, dos walkie-talkies ben macos. Podíem parlar per casa com a les pel·lícules, amagar-nos i fer entremaliadures. La veritat és que a mi m’encantaven tot i que costava que funcionessin i de seguida s'acabaven les piles. No sé molt bé si aquest va ser el motiu, però al cap de poc temps el meu pare va limitar-nos l’ús que en fèiem. Potser per no haver de comprar tantes piles, o potser perquè, com a metge, ja va sospitar que no era del tot innocu.

   ·El segon toc d'atenció que recordo va ser amb un monitor d'ordenador, un d'aquells grossos CRT. Va ser al descobrir que la gent més conscient s’hi posava uns panells al davant per descarregar l’electricitat i eliminar els Raigs X. Alhora també evitaven punxades al cap quan t'hi acostaves massa.

   ·La següent advertència severa va ser quan el professor d'electromagnetisme de la universitat, explicant-nos les ones esfèriques, va dir literalment que li semblava una bogeria posar-se un emissor de ràdio (mòbil) a l'orella, doncs evidentment, la meitat de tota l'energia de la ona travessa el cervell. Per aquella època una amiga va patir un tumor fulminant al cervell. Al mateix temps, havia de veure com els nens des dels 6 o 7 anys, ja usaven el mòbil com un complement més, tot comparant-los al tren cap a l’escola per veure qui tenia més jocs. La meva repulsa cap a l'aparell ja era enorme.

   ·Més tard, en la universitat van començar a posar WiFi, però un no es fixa on són les antenes fins que s'asseu just assota d'una d'elles sense adonar-se'n. Al cap de mitja hora, una escalfor i pressió sobre el cap fa aixecar la vista per descobrir l'antena just al damunt.

   ·Recentment se'm va acudir fer dins la meva habitació un petit espai sense WiFi de veïns. Per això simplement calia posar film metàl·lic en les dues parets per on sol venir. Vaig veure que eren la paret nord i est, per lo que fent una L d'alumini en aquestes parets s'hauria d'eliminar el WiFi. I així va ser però per algun motiu que aleshores no entenia m'era impossible estar més de cinc minuts dins l'habitació. Resulta que l'estructura d'alumini feia una antena perfecte per a un telèfon sense fils DECT del veí de l’altre paret, la sud, concentrant les ones al bell mig de l'habitació.

Perspectiva.

   En fi, potser és que m'hi fixo molt, o potser és que no em fa por reconèixer-ho. Un no pot saber si el que experimenta és el mateix que els altres, doncs no ens podem posar al lloc dels demés. Jo per exemple, sempre he notat aquesta vibració quan toco la part metàl·lica d'un aparell connectat al corrent, crec que és normal, per a mi ho és, però no sé si ho és per tothom.
   Ara bé, que quedi clar una cosa, tots som electrosensibles. Tots som sensibles a la electricitat doncs tots els animals, inclosos nosaltres, tenim cèl·lules (sobretot neurones) que usen l'electricitat, petits voltatges com a comunicació i per a l'homeòstasi. Podreu comprovar la vostra sensibilitat si us poseu una pila d'entre 4.5 o 9V a la llengua.
 
   Avui dia veiem que molta gent comença a tenir símptomes d'Electrohipersensibilitat (EHS), que és quan aquesta sensibilitat a l'electricitat és exagerada, es converteix en una al·lèrgia i tots els camps elèctrics i radiació electromagnètica produeixen un seguit de símptomes, que tan poden ser lleugers com un mal de cap, fins a marejos, arítmies, taquicàrdies, i malalties molt més greus.

   L'electricitat en la nostra civilització fa relativament poc que és tant generalitzada i irradiada en totes les seves formes com ho és avui dia. Aquesta malaltia no està encara prou investigada, ni reconeguda en mols casos. És molt difícil trobar el mecanisme biològic exacte doncs encara és tot molt nou. Però ja hi ha molts estudis que van discernint els efectes que fan.

Petits consells.

   Jo personalment, pels meus coneixements de biologia i de física recomanaria en primer lloc deixar d'ingerir substàncies que poden reaccionar amb l'electricitat, encara que siguin metabòlicament innòcues: us puc assegurar que el ferro que afegeixen als cereals no fa cap funció beneficiosa en l'organisme. Ah, que no sabíeu que afegeixen ferro? doncs ho podeu comprovar fàcilment:









   I com pot interaccionar un metall amb els camps elèctrics dins el cos? doncs de moltes formes, una per exemple, és l'efecte Fenton:




   Una altre cosa que faria seria allunyar-me de les fonts de radiació, minimitzar-les sempre que sigui possible. Uns grans intrusos a evitar són els DECT i WiFi (o com a mínim apagar-los de nit).

   I això no ho recomano només als que siguin hipersensibles a l'electricitat. Si heu sentit a parlar una mica de les al·lèrgies sabreu que es poden desencadenar a qualsevol persona, ja sigui per pròpia genètica, per un contacte repetit amb l'agent causant, o per un contacte puntual intens. Un cop el nostre sistema immune desenvolupa l’al·lèrgia, queda en la seva memòria per tota la vida. Per tant, no seria millor prevenir?
   Si escoltem a la majoria de científics, el que ens diuen és que amb tota la informació que tenim el millor que podem fer és una bona prevenció. El problema és que els polítics no solen escoltar als científics, però si que escolten la propaganda, que és qui els paga sembla ser... Pertant haurà de ser la gent qui faci escoltar als polítics, i qui reclami als organismes encarregats que ho reconeguin, ja han fet algun pas però en queden més.  Avui ja sabem al que ens exposem fumant, bebent alcohol, prenent el sol, i s'entèn que cadascú ha de ser lliure de decidir si s'hi vol exposar o no. Desgraciadament, la majoria no sap al que s'exposa amb el WiFi, els telèfons DECT, els mòbils, i tantes altres tecnologies sense fils, tan còmodes sí, però que cal saber usar.

   Tots devem aquesta tecnologia a una persona en gran part, en Nikola Tesla, però el que li devem de veritat és saber-la fer servir. Igual que l'energia nuclear, l'energia elèctrica es pot fer servir molt més intel·ligentment del que fem. Si us plau, fem honor a la nostra història i a la nostra espècie, siguem Sapiens per una vegada.

\ i /
 
 / \