Benvistos tots. Acceleradors de partícules, radiació de frenada, tot això ho tenim a
casa nostra quan mirem la tele, quan escalfem el menjar... Un accelerador de
partícules pot ser, per exemple, un simple camp elèctric o electrostàtic. Les
partícules carregades sotmeses al camp pateixen una força, i per tant, una
acceleració si tenen la llibertat de moure's. Això ho veiem en els
fluorescents, que són un tub de vidre amb un fort camp elèctric entre els seus
extrems, el qual permet que passi un corrent d'electrons pels vapors de mercuri
que conté (sí, les bombetes de baix consum també). Però l'accelerador de casa
per excel·lència és la TV. Bé, no aquestes fines d'ara, les de fa més temps, però
que segur que encara en queda alguna a casa. Són un tipus de CRT o Tub de Raigs Catòdics, inventat per William Crookes al s.XIX, els quals, abans de que
nosaltres hi veiéssim pel·lícules i entrevistes, els científics els van usar
per fer multitud de descobriments i aparells, p.e. el més usat avui al món en
medicina, és aquest:
El que veieu
a sobre és l'esquema bàsic d'un aparell de Raigs X. Com podeu veure es basa en
accelerar els electrons que emet un filament dins un tub sense aire, gràcies a un camp elèctric molt potent, de
forma que impactin en un metall frenant-se de cop i produint, en conseqüència,
radiació de frenat "bremsstrahlung" en forma de Raigs X.
Recorda a
l'esquema anterior no? Clar si haguessin dit que la TV és un tub de Raigs X no
n'haurien venut tants. Sí, és cert que els materials no són els mateixos i no
fan tants Raigs X, però en fan, i en cap manual ho trobareu escrit. El que
està clar és que el principi és el mateix en ambdós aparells, accelerar
electrons per fer-los xocar, o amb tungstè per fer Raigs X, o amb una malla metàl·lica
i fosforescent per fer imatges, però la radiació de frenada no la treu ningú. El
que passa és que en un aparell de Raigs X en un segon ja et fan la foto, en
canvi si te la volen fer amb una tele antiga t'hi hauries d'estar molt més
temps. És molt menys perillós, però mirant la tele de tub tenim una exposició a
una radiació artificial, que incrementa la que ja tenim de forma natural.
Aquesta radiació
de frenada, també ocorre quan una partícula simplement es desvia de la seva trajectòria.
Si un electró va en línia recta a velocitat constant, no actua cap força sobre
ell, però al entrar en un camp magnètic, aquest força l'electró a corbar la seva trajectòria, i al fer-los corbar aquets frenen part de la
seva velocitat lineal, i al frenar-se emeten Raigs X, això ocorre en un Sincrotró, on s'usen els Raigs X produïts per a investigar proteïnes per exemple
I de fet, en
certa manera, en els forns microones de casa passa quelcom similar, clar que
aquets no fan Raigs X sinó microones, que no són "tan" perilloses. Això és un
"Magnetron", el que produeix les microones del forn:
Sincrotró |
El Magnetrton
és una evolució de les vàlvules de vuit de les antigues ràdios (que també provenen del tub de Crookes). Va ser
desenvolupat per als sistemes de radar. Funciona gràcies a que un potent camp magnètic,
fa girar els electrons alliberats a la cavitat central del Magnetron d'aquesta forma:
i mentre giren i
giren van emetent radiació de frenada, en aquest cas
microones.
Avui dia la
principal font de microones al món no són els forns ni els radars, sinó els telèfons
mòbils i el Wifi o els DECT. Però segurament heu notat que no tenen cap Magnetron dins, entre altres
coses perquè pesarien molt. El que tenen, podríem dir que és un
micro-magnetron:
Gràcies a l’electrònica
d'estat sòlid es poden produir microones amb xips miniaturitzats. Pel que he aconseguit
esbrinar mirant un mòbil trencat, hi ha un chip VCO (voltage controled
oscilator) que amb multiplicadors de freqüència crea un corrent oscil·lant
d'alta freqüència, entre 0.7 a 2.6 Ghz, que després s'amplifica i
transmet gràcies al "MESFET" que seria el xip que realment emet les microones. (RF power amplifier mosfet-mesfet)
Així doncs, com en el forn microones, els electrons fan voltes i voltes dins del telèfon per a generar les ones: van amunt i avall pels circuits i l'antena, canviant constantment de direcció a molta velocitat, frenant-se i accelerant-se constantment per a produir aquesta radiació de microones, que s'escampa per tot l'espai.
Com vols el cervell? Mes Fet? |
Si si, vivim
envoltats d'acceleradors de partícules i radiació de frenada i ni ho sabíem. Bé, si desprès de
tanta tecnologia i física, anem al món de la biologia, recordarem que no som
simplement "ens" de consciència intangibles, sinó que som animals, de
carn i ossos, de cèl·lules i fluids, que formen circuits i sensors, creant
milions de senyals que recorren els nostres cossos com els de tots els animals,
amb una complexitat que encara no podem comprendre i potser mai ho farem. Però
sí sabem que som fets, en última instància, de matèria i energia, i per tant
tota l'energia i matèria del nostre voltant pot afectar-nos.
Fent una mica de memòria,
ens podem preguntar si es van fer estudis sobre com ens afecta la
radioactivitat abans de comercialitzar-la. Doncs no, de fet es promocionaven
substancies radioactives com a potents vigoritzants, per exemple...
http://chezmorera.blogspot.com.es/2011/09/la-radiacion-esa-amiga-de-la-salud-ii.html
|
http://el-area-51.blogspot.com.es/2009/02/queres-brillar-esta-noche.html |
Es van fer
estudis abans d'aplicar els raigs X? Tampoc, desgraciadament ens varem
assabentar de com ens afecten quan els metges i sabaters van començar
a tenir cremades, tumors i càncer (es feien servir tant
per mirar el cos com per trobar les sabates que millor encaixaven).
Avui dia toquen
les microones, vivim en un mar de microones i encara no sabem com ens afectarà,
tot i que ja fa anys que van sortint els primers avisos. En el pròxim post podreu veure'n uns quants exemples.
Però, en fi, així ha
anat funcionant tot, des dels medicaments fins els automòbils. La vida és un constant assaig
prova-error oi? just, getting away with it all messed up.
S'haurien de fer estudis abans de posar microones "hasta en la sopa"? Si, ja s’han fet i s’estan fent, i pel que sé, caldria començar a aplicar el principi de precaució: oi que no ens amorràvem a la tele, al menys no molta estona, doncs tampoc ho hauriem de fer al microones quan funciona, la distancia és un gran aliat i amb el mòbil també.
Links varis
Inventor de les
buckyballs jugant amb un CRT http://www.youtube.com/watch?v=ewx9tEJJlWk
Vàlvules buit http://www.youtube.com/watch?v=hwutHPYGgfU
Comque avui dia fer servir el mòbil és indispensable, fins i tot escalfar el menjar pot ser un inconvenient per les interferencies que provoca: http://www.cst.com/Content/Applications/Article/Magnetron+and+Microwave+Oven+Design+to+Solve+Wi-Fi+-+Interference+Issues
\ i /
V
/ \
No ens amorravem a la tele...però a l'ordenador sí!! 0_0
ResponEliminaCert! Pero no problem , hi posavem un cactus!! jeje devia ser mutant o algo, un super-cactus que feia fotosintesi amb raigs X
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=5DpYlnHT-0s microwave microondas microones magnetron
ResponElimina