Ressonància i concentració.

   Com a apèndix a anteriors posts de la mateixa temàtica, vull parlar de la ressonància de les ones electromagnètiques, concretament de les que permeten que cuinem el menjar: les microones. Com deia en altres post, ja fa molt temps que es va descobrir que les ones de 2.4 Ghz ( microones ) són ideals per escalfar el menjar,  ja sigui una tassa petita d’aigua o tot un plat de sopa, ho escalfen bastant uniformement sobretot si els fem voltar dins el forn microones. Però cal tenir en compte que aquest escalfament tant ràpid és possible gràcies a la ressonància: dins el forn microones, les ones que emet el magnetró reboten entre les parets metàl·liques, però no de qualssevol manera, es sincronitzen les unes amb les altres, entren en ressonància, així que totes segueixen un camí similar i es crea una ona estacionaria:

  és a dir, totes i cada una de les ones que el magnetró envia contínuament, tenen els seus màxims i mínims (crestes i valls) convergint en els mateixos punts fixes dins l’espai del forn. Això es pot veure amb un senzill i saborós experiment fet amb "chuches" o xocolata, i ho podeu veure i modular al vostre gust en aquesta simulació: 

 http://www.colorado.edu/physics/2000/index.pl?Page=microwaves/standing_wave2.html

   I per què s'usen justament les ones de 2.4 Ghz en el forn? doncs perquè justament aquestes tenen una longitud d'ona que permet que es facin màxims d'energia aproximadament cada 6 centímetres -creant un bon nombre de punts calents, "hot spots", dins el microones-  i alhora mantenint una bona penetració dins dels aliments que volem escalfar.

   Per una altra banda tenim aquest altre senzill experiment:

https://www.youtube.com/watch?v=LYeXuM_xL1M

   Es tracta de poder obrir el cotxe amb la clau "inalàmbrica" des de més lluny, fent servir el nostre crani com a amplificador.

   En aquest cas no es fa servir la ressonància sinó la concentració de les ones al rebotar en una superfície corba o parabòlica: el nostre crani. Podem considerar que el nostre crani és aproximadament com una esfera,  i com a tal, la podem dividir en dos parts que en el cas del crani s'assemblarien a dues antenes parabòliques:

   Així doncs, si heu vist alguna antena de satèl·lit parabòlica veureu que apuntant al centre d'aquesta hi ha el receptor, ja que és el punt on les ones que reboten s'hi concentren. En el cas de l'experiment d'obrir el cotxe fent servir el crani per a que rebotin les ones, aquestes no es concentren dins el crani doncs la radiació de les claus està molt per sota dels 2 Ghz, tenen una longitud d'ona més llarga, i per tant el que passa és que al rebotar, el crani les concentra i dirigeix cap al cotxe.

   Però quan fem servir aparells que emeten a més alta freqüència, prop dels 2 Ghz, aquesta part de les ones que rebota en el crani, s'hi pot quedar atrapada, rebotant entre les parets (que de fet son com dos paràboles contraposades), i creant els "hot spots" o zones amb màxima energia de les ones, com ocorre en el forn microones però dins del cervell, tal com van veure aquets investigadors: http://spectrum.ieee.org/telecom/wireless/mri-could-solve-cellphone-radiation-problems .
  PER TANT, tot i que els tècnics corresponents assegurin que la potència dels aparells està per sota de la que pot escalfar teixits, la concentració i ressonància de les ones en el cervell pot produir punts calents. Però aquest efecte tèrmic només és UN dels MOLTS altres efectes perjudicials que les ones poden provocar a les cèl·lules, sense arribar a escalfar-les.

 

   Per sort fins fa pocs anys, les ones de 2.4 Ghz només es feien servir puntualment en els forns microones, les de telèfons mòbils i DECT són de freqüències més baixes, que no ressonarien tant dins el cervell... però per desgracia, cada cop s'esta fent servir més el WiFi, que precisament produeix ones d'exactament 2.4 Ghz.

   Cada cop més associacions demanen que no es faci servir WiFi en llocs on no és necessari: biblioteques, escoles, hospitals, i és que moltes vegades es pot substituir per cable, que en molts casos fins i tot ja està instal·lat i no s'usa. I cada cop hi ha més asociacions i gent demanant-ho, no perquè hi hagi cap interès econòmic en treure WiFi o posar cable, ja que no es dediquen pas a això, sinó perquè cada cop hi ha més casos de dolences associades de forma clara a l'exposició al WiFi.

   Potser en una classe de 30 alumnes, només un parell siguin electrohipersensibles al WiFi, però que ells pateixin les conseqüències avui, no vol dir que els altres no les pateixin mai, ja que com més s'hi exposin, més probabilitat tindran. Si ja es té molta prudència quan un alumne de la classe és al·lèrgic als cacauets, o és celíac i li cal una dieta diferent, no se'n hauria de tenir també amb els alumnes i persones electrohipersensibles?

   L’ús indiscriminat de tecnologies sense fils acabarà reduint-se inevitablement, tant pel malgast energètic que suposa, com sobretot, pels potencialment greus efectes per la salut.

Mirem l'Univers per a coneixe'ns

Coneixem-nos per a veure l'Univers

Sol·lucions:

Higiene electrica

Informació:

Això és la vida

\ i /

 V 

 / \ 

Coneixem-nos per veure l'Univers

   Benpintats tots. Quan la llum blanca del sol travessa la pluja o un prisma, apareix l'arc de Sant Martí mostrant tot l'espectre de colors que amaga. Però vet aquí que l'espectre que nosaltres podem arribar a veure té molts més colors que l'arc de Sant Martí,  això és gracies a que el cervell, no tenint-ne prou amb els colors de l'Univers, se'n va inventar de nous, així podem veure el blanc, el rosa, el magenta, el veig, el gris i tants altres colors extra-espectrals. Tots són colors que l'Univers no ens ofereix, però que el nostre cervell crea per a nosaltres, per interpretar les subtils diferencies entre els colors que reflecteixen els objectes. 
   Quan mirem un objecte, el que veiem és la llum que ell ens torna: un mirall, o la neu, són de color blanc, doncs ens tornen tota la llum que reben; una rosa vermella, es queda tota la llum que rep tret de la roja, que ens la retorna per al nostre gaudi. Però una rosa rosa, quina llum ens torna? no és llum vermella, és llum de molts colors diferents barrejada, on hi predomina una mica el vermell, això el nostre cervell ho interpreta com a un sol color, el rosa. Per què no podem discernir tots els colors que la rosa rosa ens envia? doncs perquè en comptes dels tres tipus de cèl·lules sensibles al color que tenim als nostres ulls (receptors del vermell, de verd i de blau) n'hauríem de tenir milers, un tipus per cada color real; com que no és així el nostre cervell  el que fa és atorgar un nou color a la barreja segons la informació conjunta que reben els tres tipus de cèl·lules sensorials del color (cons).

   Però per començar el cervell el que fa és crear tots els colors reals de l'Univers, tot i que només en pot captar tres. Això ho fa gracies a que cadascun d'aquets tres colors està molt ben situat en l'espectre real:

   Com veieu, més a l'esquerra hi ha els colors vermells, i resulta que tenim cons especialitzats en captar vermells, al mig els verds (tenim cons especialitzats en captar els verds) i a la dreta els blaus (i liles) que els capten les altres cèl·lules especialitzades. 

   Com que tenim cèl·lules detectores d'aquets tres colors ben repartits, qualsevol color que veiem de l'espectre sempre quedarà enmig d'algun parell dels que capten les nostres cèl·lules. Així doncs si veiem una flor groga, tot i que la seva llum no excita gaire cap dels tres tipus de cèl·lules, sí que excitarà una mica les que poden captar els colors més propers al groc: sensòries de vermells, i una mica també les de verds (que són els colors més a la vora del groc), indicant al nostre cervell que veiem color groc. Així les podem enganyar: el que veieu ara no és pas groc, sinó una barreja adequada de verd i vermell, que emeten els píxels del monitors (cada píxel només pot emetre o vermell o blau o verd o una barreja dels tres).

Píxels d'un monitor

   Resulta que així, cada color de l'espectre de l'Univers es pot crear barrejant els dos colors que el rodegen, les úniques excepcions serien els colors dels extrems, vermell i violeta, però pel vermell ja tenim cèl·lules especifiques. Per altra banda tenim les receptores de blaus que certament responen a la llum violeta, però aquesta la veiem força diferent que els altres blaus, això és perquè al ser el color més energètic (més a l'extrem proper als ultraviolats), també excita lleugerament els receptors de vermells.  Així que per a veure violeta també ens cal barrejar dos colors, però en la justa mesura ja que si els receptors vermells s'activen encara més, alhora que també s'activen els blaus, el cervell entén que no és pas violeta el que veiem, sinó una barreja del color vermell i blau, que interpreta com un nou color anomenat magenta o rosa, que no apareix en l'arc de Sant Martí.

Espectre amb colors extra-espectrals, i els que calen per a crear-los

   Així doncs, és barrejant els tres colors primaris, com podem formar tant els colors de l'espectre real, com els colors extra-espectrals, això fan els píxels dels monitors que, amb barreges dels tres colors poden representar uns 16 milions de colors diferents.

   Pot resultar confós pensar que els únics colors que veiem realment són el vermell el verd i el blau, i que tots els altres se'ls "inventa" el nostre cervell, però fa una bona feina creant nova informació a partir de les senyals que l'Univers emet, i a més això permet un seguit d’il·lusions òptiques molt divertides com l'spanish castle o aquesta.

   El cert és que el mecanisme de la visió és una mica més complex, doncs cada tipus de cèl·lula sensorial pot tenir diferents pigments fotosensibles, anomenats rodopsines, que són els que capten la llum. Es creu que en alguns casos es pot detectar un quart color "primari", de fet ja fa més de cent anys que investiguem la nostra visió i encara hi ha coses poc clares, per a qui vulgui aprofundir: link1, link2, link3

   
   Però... són colors tot el que veiem? I que hi ha de les altres ones electromagnètiques, com les radiofreqüències?

El Tercer ull

   Se'n diu epífisis, o glàndula pineal, o tercer ull, o ull parietal , tot és el mateix. Al principi de l’evolució dels animals terrestres, certes espècies tenien -i algunes encara usen- la capacitat de captar llum no només a través dels ulls, sinó també a traves del crani, de forma molt difusa sense formar imatge. Com que els ulls es poden tancar i obrir, el cervell no pot refiar-se d'ells per saber si és de dia o de nit i controlar el ritme circadià, que és el cicle vigilia-repòs, així que per a aquesta funció se n'encarregava una glàndula, una secció del cervell situada a la superfície més externa d'aquest, de forma que podia captar la llum ambient i saber si és de dia o de nit. Aquesta glàndula, secretora d'hormones que regulen els ritmes circadians, no només és important per això sinó perquè precisament, s'encarrega de que l'organisme descansi i es repari, secretant antioxidants com la melatonina. Amb l'evolució la glàndula va quedar una mica amagada dins el cervell a mesura que aquest va créixer; en els humans, als que el neocòrtex cerebral ens ha crescut més, la glàndula pineal es situa aquí:

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pineal_body_rotation.gif

   Com podeu veure ja no es localitza a la superfície, pel que es creu que és impossible que capti llum visible, però... si us hi fixeu, com que el cervell es divideix en dos hemisferis i la glàndula queda enmig dels dos, just damunt seu no hi té cap altre gran òrgan apart del crani i la pell, podria ser que pogués captar certes ones que penetrin just en aquesta direcció, des de damunt del crani? o podria ser per ressonància? no hi ha quòrum entre els científics, però tot sembla indicar que aquesta glàndula es veu molt afectada per les radiofreqüències. 
   Tenint en compte tot el que s'ha vist recentment sobre radiofreqüències en humans, la glàndula pineal es podria veure afectada de forma greu per les radiofreqüències digitals d'ona polsada. Aquestes són les que fan servir mòbils, telèfons DECT, bluetooth, Wifi, Wimax, i es diferencien de les analògiques (les de la tele i ràdio antigues, quan els aparells tenien antenes extensibles), en que les ones digitals polsades, com el seu nom indica, no emeten energia contínuament sinó per polsos molt ràpids, ex:

   En les imatges veiem una ona analògica, la energia de la qual varia progressivament en el temps, mentre que assota, una ona digital polsada emet energia per polsos, canviant de màxima energia a mínima, molt ràpidament i moltes més vegades que les analògiques (de fet les analògiques quasi mai deixen d'emetre energia). Això fa que a les cèl·lules els hi costi més adaptar-se al constant canvi d'energia que reben, i crea estrès cel·lular que pot desembocar en múltiples patologies. A més, com indica la següent imatge el fet de que siguin polsades, permet augmentar la intensitat màxima d’emissió sense que la mitjana de la potencia superi els límits legals, límits establerts amb anterioritat per a les radiofreqüències NO polsades.

 

http://www.youtube.com/watch?v=6v75sKAUFdc

   A més, tal i com la suma de diferents freqüències de llum crea nous colors en el nostre cervell, resulta que certes radiofreqüències també afecten al cervell, i la suma de diferents radiofreqüències pot fer efectes molt imprevistos en l'organisme. Per sort la glàndula pineal no és molt accessible a les ones, ja que queda lateralment protegida pel propi cervell, però no té cap protecció superior, com heu pogut veure en el model anterior, per lo que les ones que hi arribin directament en aquella direcció poden afectar amb més intensitat.

Però encara hi ha més,

   No fa gaire es va descobrir una molècula, els criptocroms, que en certs animals com aus i insectes, els dóna la possibilitat de poder VEURE y notar els camps magnètics. I també s'ha vist que els humans tenim aquestes molècules, per tant, no és d’estranyar que algunes persones puguin notar certes influències pels camps electromagnètics (si tenen més criptocroms o són més sensibles, per exemple).

   A més s'ha vist que en mamífers semblen relacionades amb la glàndula pineal

    http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11535290

    http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/early/2012/03/12/rspb.2012.0324.full

   Així doncs si les radiacions electromagnètiques poden afectar la glàndula pineal i totes aquelles cèl·lules amb criptocroms, podem comprendre com tenen un efecte en la reparació de l'organisme i la vital importància que tenen aquestes ones per a la humanitat.

Però és que encara hi ha més, 

   ja que segons moltes investigacions, TOTES les cèl·lules són afectades pels camps electromagnètics a través de les seves membranes cel·lulars, modificant els voltatges que regulen les seves funcions, que de forma natural són controlades pels ions de calci, sodi i potassi.

   Quan més avança el coneixement, veiem que tot és més complicat del que sembla, però de fet només cal saber que, per a veure l'Univers no n'hi ha prou amb els cinc sentits, a més cal el de la sensatesa.

\ i /

 V 

 / \ 

  

Mirem l'Univers per a coneixe'ns

   BonOna a tothom. Avui dia sabem que l'Univers consta d'energia i matèria, d'espai i temps, i per ara de res més. Es va veure que la matèria és energia i ambdues afecten i són afectades per l'espai-temps.  Però que és l'energia? no ho sabem, el que sabem és que es pot transmetre entre la matèria a través de 4 forces: l'electromagnètica, la gravitatòria, la nuclear forta i la feble, aquestes 2 últimes només afecten a poca distància.

   I en curtes distàncies i altes energies es va veure que la força electromagnètica, la feble i la forta són de fet una mateixa força. En l'inici de l'Univers, totes aquestes tres juntament amb la gravetat eren la mateixa, es comportaven igual, com una única força. Tot i que se n'ha descobert una altre que anomenen "energia fosca", és totalment desconeguda encara, i resulta incomprensible segons les teories actuals ja que sembla contraria a la gravetat, repulsiva; aquesta podria no ser altre cosa que una visió diferent, o un comportament distint de les que ja coneixem però a gran escala: a grans distàncies les forces podrien tenir comportaments diferents i correspondre amb aquesta "anomalia" que anomenem "energia fosca". O pot ser que no i que realment sigui una cinquena força o quelcom que desmunti totes les teories. En tot cas en la que em fixo avui és en la força electromagnètica ja que és amb la que més interaccionem, a part de la gravetat que ens manté de peus a terra.

   L'energia electromagnètica prové d'aquella matèria que té una característica anomenada "càrrega elèctrica", que pot ser positiva o negativa. La partícula amb que més interaccionem d'aquesta natura, doncs és la que els àtoms intercanvien i que circula pels cables, és l' electró. Si l’electró pogués estar quiet en l'espai la seva càrrega negativa generaria un camp elèctric al seu voltant (una pertorbació elèctrica que teòricament s'extèn fins a l'infinit); però si es mou  (i tots ho fan), aleshores aquest camp elèctric en moviment per l'espai genera, a més, un camp magnètic, i ja tenim l'ona electro-magnètica que es desplaçarà per tot l'espaitemps, i si en el seu viatge troba un electró pot interaccionar amb ell movent-lo, gràcies a que aquesta ona electromagnètica transporta una energia elèctrica i magnètica (té un camp elèctric i magnètic) que poden fer una força a tota la matèria que també en tingui.

Espectre

   D'ones electromagnètiques n'hi ha de tota mena, des de les més grans imaginables fins a les més petites, per què? doncs perqué tot i que les partícules que les creen són unes poques, les interaccions que hi pot haber entre elles i l'espaitemps són infinites. Començant per les més grans (a l'esquerra d'aquets esquemes) podem anar veient com interaccionen amb la matèria:

   Com més grans siguin les ones, menys interaccionen amb la matèria, no perquè se la saltin com pot semblar, sinó perquè l'energia que porten, tot i que pot ser molt gran, està molt repartida per l'espai, si hi ha un objecte enmig potser n’absorbeix una petitíssima part però l'ona seguirà avançant sense immutar-se, travessant l'objecte com si no hi fos.

A mesura que les ones es fan més petites comencen a interaccionar més amb la matèria, segueixen travessant-la però deixen més energia dins seu, així podem tenir la ràdio: són ones que deixen una petita energia al metall de l'antena però que travessen l'atmosfera i els núvols així podem escoltar-la des de tot el món. Si es fan més curtes les ones, se’n diuen microones, aquestes travessen una mica l’aigua però els costa més, de seguida hi deixen l'energia que porten i queden absorbides, per això amb el forn microones podem escalfar el menjar des de dins, ja que les microones resulta que fan rotar molt ràpid les molècules d'aigua gracies que aquestes tenen un camp elèctric adient, és l'efecte "dielectric heating". Les següents, les ones de teraherts, ja quasi no travessen els materials com l'aigua, només escalfarien la part de fora del menjar,  igual que les ones infrarojes. Les infrarojes, pel que fa a la nostra matèria, carn i ossos, notem que ja no ens travessen, deixen tota l'energia dins la pell; aquestes escalfen quasi tots els materials (no només l'aigua) ja que mouen les seves mol·lècules, i sols reboten completament en certs materials i segons el color de l'objecte (color blanc o miralls). Si es fan més curtes esdevenen ones de llum visible, els colors, aquets ja no travessen la matèria que té pigments, però al ser més petites tenen la peculiaritat que travessen certs materials amb una configuració d'electrons adient, o poc denses, evidentment tot allò que en diem transparent: aire, aigua, vidre, plàstics... però en la matèria amb pigments, molècules més complexes, aquesta llum rebota o s’absorbeix completament, no els travessa; què vol dir que s’absorbeix?, doncs com amb la infraroja, que transfereix la seva energia al pigment, però no ho sol fer escalfant les molècules (fent-les moure) sinó donant energia als seus electrons permetent fer la fotosíntesi, per exemple. En canvi quan fem les ones més curtes, com les de raigs ultraviolats, aquets si que ja els costa més travessar les coses encara que siguin transparents a la vista, per exemple el vidre no deixa passar els ultraviolats, seria difícil posar-se moreno darrera una finestra, i si ens fan mal a la pell és precisament perquè deixen tota la seva energia en les capes més superficials, on sí que poden trencar l'ADN, per això ens cal posar una capa extra, encara que sigui transparent a la vista. Si escurcem una mica més l'ona ja passem als Raigs X, que com sabeu, curiosament poden tornar a travessar la matèria, per això ens poden veure per dins, i és que ara la ona és tan curta que concentra tota la seva energia i com una agulla, travessa la matèria gracies a que la trenca; només els metalls poden fer-la rebotar. Encara més petita i energètica és l'ona dels Raigs Gamma, i les radiacions nuclears. 

   Així hem vist que totes les ones més curtes que les d'ultraviolats tornen a penetrar la matèria perquè tenen molta energia, són radiacions realment potents que fins i tot trenquen la matèria, per això la travessen i s'en diuen "ionitzants", doncs trenquen els àtoms a trossos (ions).

   Veiem doncs com a mesura que s'escurça la longitud d'ona li costa més travessar la matèria, fins que no pot, aleshores al escurçar encara més l'ona aconsegueix prou energia per trencar la matèria i travessar-la de nou.

Ones travessant l'atmòsfera

   Si mirem la longitud d'ona de radiofreqüència del rang de les microones veiem que és a la que li comença a costar de travessar la matèria, és a dir, que ja interacciona més amb la matèria i li transfereix l'energia, això va bé perquè si no, no podríem tenir receptors, les ones passarien i les antenes no les captarien . Una antena és un filet de coure o alumini, metalls molt conductors als que l'ona crea un corrent elèctric movent els electrons. El nostre cervell són milions de cables conductors d'electricitat, als que les ones també hi creen corrents. Les empreses de telecomunicacions s'anclen en el passat afirmant que són innòcues a no ser que arribin a escalfar el teixit viu, avui ja sabem que no és així, i depenent de la sensibilitat de cada persona seran més o menys perjudicials tot i tenir poca energia.

   Tota aquesta informació ens pot servir per a un millor coneixement, és bo entendre al menys allò que sabem de l'Univers ja que si no, trobo que no podem comprendre a les persones electrohipersensibles -que poden percebre ones que altres no poden- doncs és quelcom que costa d'entendre si no ho experimenta un mateix, com per exemple: si un mateix no té al·lèrgia al pol·len, tant li fa quins arbres plantin als carrers, no pot entendre la importància que té. Per això cal saber que físicament ens afecta a tots, no només als que les noten, les ones que ens travessen les absorvim tots, no discriminen ja que tots estem fets de la mateixa matèria.

Aprenent de la història

   Que ha passat al llarg de la història? doncs al principi ens pensàvem que totes les ones eren innòcues, que no feien res. Quan desprès d'uns anys en que la gent fins i tot menjava coses radioactives que emetien partícules alfa, beta i Raigs Gamma ( com el Radi ), es van veure els efectes i ja van començar a entendre que sí que eren molt perjudicials. Desprès varem veure que la gent que feia moltes radiografies amb Raigs X també tenia problemes. Desprès, ja no fa tant, a la gent que prenia molt el sol, o els raigs UV artificials també tingueren problemes, no tothom, depèn de la pell clar, però és com tot, així com no tothom veu els colors exactament igual, potser un té més sensibilitat pels vermells, altres pels verds, etc..., doncs ara estem veient que aquestes radiacions de radiofreqüència, que no ha estat fins fa 10 anys que ens les hem posat dins de casa, també comencen a afectar-nos, i no a tothom igual, potser a un li afecta més aquesta freqüència, i a un altre la de més enllà.

   Però de que ens estranyem? sembla mentida que no ho poguéssim preveure, si teniem totes les pistes. Si que és cert que va ser una sorpresa per la comunitat científica descobrir la intensitat amb que les microones escalfaven l'aigua, però d’això ja fa molts anys, més de 50: patent de 1945 per escalfar amb microones. Es va trobar que justament una freqüència concreta de 2.4 Ghz tenia molta interacció amb la molècula de l'aigua, la feia vibrar i s’escalfava molt ràpidament. Una freqüència ideal per escalfar menjar en un forn. Però desgraciadament el que li dona aquest avantatge, també n'hi dona altres ja que per algun motiu algú va decidir que justament aquesta freqüència seria la que usaríem per al WiFi i posar-la dins de totes les cases del món. Podien haver-ne escollit moltes altres, però no, havia de ser aquesta, resulta que la que escalfa l'aigua és la que va millor pel WiFi, esque de fet ja ho van fer expressament pensant en que si tohom es posaba WiFi hi hauria moltes interferencies, a no ser que nosaltres mateixos i l'aigua de l'ambient atenuessin les ones.

Tots som iguals: tots som diferents

   Així com molta gent és al·lèrgica als tòxics ja sigui d'aliments o detergents, etc..., i els crea una reacció molt forta que a d’altra gent no fa, tot i que els elements presentin la mateixa toxicitat per a tothom, amb les ones passa el mateix: uns ni les notaran, altres no poden suportar-les, però a tots ens afecta d'alguna manera. Quan algú ingereix un fruit sec n'aprofita els nutrients, però també conté elements que no aporten res, si s'acumulen al cos serien tòxics per tant s'expulsen, però determinada gent aquest element li provoca una reacció al·lèrgica; igualment els productes químics, si estem en contacte amb tòxics i no tenim cap al·lèrgia millor per nosaltres, però sabem que mica en mica ens deterioren la salut; l'important és saber que la radiació també ens deteriora, i és important per 2 motius bàsicament: en molts casos en podem prescindir, però és molt difícil de veure quan hi és. El que és encara més difícil és saber el que pot arribar a fer, ja que el nostre cos no ha evolucionat amb aquesta radiació i no sap com comportar-se. Quan ingerim un tòxic l'organisme activa centenars de mecanismes per aïllar-lo, reduir-lo, desfer-lo i expulsar-lo, i tot i que ens farà un cert dany, si no hi tenim molt contacte no passa gaire res, però el nostre cos no sap res de radiofreqüències, amb prou feines n'hi ha de naturals, i avui dia en canvi, estem permanentment submergits en radiofreqüències de telèfons, internet, aparells bluetooth, alarmes, vigila-nadons.... Estem veient milers de casos d’al·lèrgies a les radiacions, i això és el que veiem avui, però no sabem com poden contribuir a la llarga, de fet, si sabem algo és que de benefici no ens en fan:

  Diuen que la paciència és la mare de la ciència, jo afegiria la prudència.

\ i /

 V 

 / \ 

  

YouSing, YouSee, YouSci-Fi

   BenYouTubats tots. Recordo aquell temps en el que en una tarda podia revisar tots els vídeos científics del YouTube, i d'una setmana a la següent mirar què hi havia de nou. Avui això seria impossible, no sols per la inmensa quantitat, a més ja no hi ha un apartat dedicat, es barregen amb tecnologia, gadgets y geeks, i tot funciona per canals als que t'has de subscriure (alguns de pagament). 
   És increïble la velocitat amb que la societat humana evoluciona, però totalment fora de cap escala i adjectiu està l'evolució del ciberespai. Sorprèn també la facilitat amb que ens hi acostumem, igual que a les noves "eines intel·ligents": com ho fèiem fa uns dies sense els Smartphones?, sense el Whatsapp? doncs em sembla que prou bé també... En fi, quin temps aquell en que la gent penjava vídeos per a compartir els seus pensaments i emocions, en forma de cançons o reflexions, sense esperar cap rèdit, sense pensar si seria rentable o no, només procurant que fós original o divertit.

   Alguns dels videos que penjo avui van tenir massa èxit pels innocents autors i els va portar problemes tals com el robatori del compte. Alguns han pogut fer carrera, a altres simplement no els va agradar la fama i han esborrat els vídeos, hi ha de tot, però el que queda clar és que els humans tenim art i ens agrada compartir-la si ens deixen, aquí us deixo amb alguna de la que sobreviu:

YouSing

https://www.youtube.com/watch?v=XUiWQRAeeEw

https://www.youtube.com/watch?v=bUY8iT525yQ

https://www.youtube.com/watch?v=mhn6qCmfCKk

 http://www.youtube.com/watch?v=uSMAxE_0B8o

https://www.youtube.com/watch?v=zblu4lCh9mI

YouSee?

https://www.youtube.com/watch?v=p21nZmtq56M

https://www.youtube.com/watch?v=IGU_SHufUBk

https://www.youtube.com/watch?v=vbnObSsYCc4

YouSci-Fi 

https://www.youtube.com/watch?v=pJsDfLndlKU
https://www.youtube.com/watch?v=af5E1uLbbx0

https://www.youtube.com/watch?v=fXbdsECREAs

https://www.youtube.com/watch?v=W2PjUD1ZcKo

i és que... què fariem sense internet??

https://www.youtube.com/watch?v=6ei81W228ww

https://www.youtube.com/watch?v=HWDCeEJ9ZfI

\ i /

 V 

 / \ 

 

Higiene Elèctrica

   Des de fa mil·lennis els humans hem conviscut amb la brossa que generen les nostres activitats. No va ser difícil adonar-nos de que la pudor i putrefacció no són apropiades per a una bona salut. Tot i que en l'edat mitjana s'oblidaren molts avenços, vem trobar sistemes de millorar la Higiene Sanitària, i van ser cada cop més quotidians fins que ja han passat a formar part del que anomenem "ésser civilitzat". Però hem descobert que una nova activitat genera un tipus de contaminació molt menystinguda ja que no s'olora, no es veu, poca gent l'identifica tot i que la noti, i pocs coneixen els seus efectes: la radiació electromagnètica no és innòcua. Ja s'ha acceptat oficialment, caldrà temps per a convèncer a la població enganyada per interessos privats, però mentrestant podem anar aplicant el sentit comú: l'augment exponencial que està tenint recomana precaució i hi ha quatre coses ben simples a fer per desfer-nos-en. Si avui ja hi ha molta prudència respecte els nens, embarassades i malalts, deu ser per algun motiu oi?.

Corrent alterna i transformadors (Baixa freqüència)

   ·Tant els aparells com els materials de cases i edificis poden acumular electricitat estàtica que està clarament relacionada amb la lipoatròfia p.e., hi ha un parell de solucions fàcils: un bon contacte amb el terra i una bona humitat ambiental. Per més detall, usar sabates que no siguin aïllants, evitar massa roba sintètica, al seure tocar de peus a terra, i si cal reposar els peus en alt, que sigui sobre quelcom conductor, no de plàstic. Al cotxe aquelles tires que s'enganxen sota el vehicle eviten les enrampades i perilloses guspires. A casa caminar descalç de tant en tant, dutxar-se o simplement tocar l'aixeta al rentar-se les mans ja ens fa una bona descàrrega d'electricitat. Una bona instal·lació amb presa de terra és beneficiosa tant per a nosaltres com per als aparells i no consisteix en res més que un tros de metall conductor ficat a certa profunditat dins el terra o en una paret.

 

   ·Els aparells que tenen transformadors interns emeten camps electrtomagnètics pel simple fet d'estar endollats, tot i que estiguin apagats. Convé desendollar-los si són de gran potència (p.e. forn microones), si no els farem servir en molt temps o si queden molt propers a les persones.

   ·En la il·luminació cal vigilar amb els llums fluorescents evitant posar-los prop de les persones ja que, a part de que són molt tòxics si es trenquen, generen uns voltatges molt elevats i necessiten transformadors funcionant permanentment, igual passa amb les halògenes de 12 Volts o les CFL de baix consum. Actualment venen L.E.D. que poden suplir els tubs fluorescents sense necessitar transformadors, o bombetes halògenes funcionant directament a 230 Volts.

   ·Per les parets s'amaguen molts cables, una pista d'on són és veure els endolls. És recomanable no passar moltes hores prop de grans voltatges, sobretot de nit; així doncs, procurar que el llit no quedi just allà on passin cables i si n'hi ha, tenir uns 15-20 centímetres de separació fan més del que sembla. És més, tots aquells endolls que no es facin servir es poden apagar de nit amb temporitzadors automàtics.

   ·De nit és el moment en que recarreguem les piles i els nostres aparells. Molt recomanable no posar els carregadors prop de les persones de casa o dels veïns. També apartar-nos d' imans que poden estar en auriculars, altaveus, o inclós botons de roba o complements.

   ·Els que no podem apartar són els transformadors del propi edifici que solen estar en la planta baixa o sota terra. Quan les línies d’alta tensió arriben a la ciutat és necessari reduir-ne el voltatge fins als 230V que usem a casa. Abans això ho feien edificis construïts espessament per al fet, però amb la febre constructora aquets van quedar englobats dins els habitatges. Sobretot, si es té la mala sort de viure sobre un transformador, caldrà apantallar bé el terra i parets de casa amb acer, i procurar que les habitacions on més estona hi passem en quedin el màxim d’allunyades.

Radiofreqüència (microones, aparells sense fils, alta freqüència)

   ·A la cuina hi ha molts aparells molt potents, no és recomanable esperar a la vora del forn microones a que ho cuini tot, a no ser que ens vulguem cuinar també nosaltres. Amb les vitroceràmiques d'inducció passa el mateix, mentre aquets aparells funcionin, el millor és retirar-se, i quan cal verificar que tot cou bé, podem apagar-los momentàniament al acostar-nos-hi. Prescindir el màxim possible del microones seria preferible, o si no, posar-lo dins un armari metàl·lic evitarà les fugues de radiació.

   ·Pot semblar tediós desendollar els aparells quan no es fan servir però es pot solucionar: hi ha "sofisticats aparells" que els venen arreu, consistents en endolls múltiples amb interruptor. La gent només encén la TV quan la vol veure, de nit se sol apagar. Misteriosament però, això no ocorre amb el WiFi, per exemple, que està encès des del primer moment que s'instal·la 24h/365 dies l'any (a la companyia elèctrica li encanta és clar).

"Sofisticat aparell"

  

  
   A part podem graduar la potència d’emissió WiFi* que per defecte està al màxim: si fem servir el PC en la mateixa habitació que està el router, no cal que la senyal viatgi 100 metres més enllà. Tinguem en compte també que tots els objectes metàl·lics (miralls, electrodomèstics, cables...) que s'interposin entre el router i l'ordenador faran perdre senyal, i això implica que tant router com PC emetran amb més potencia, irradiant-nos molt més.

Router irradiant

   ·Els cables poden semblar lletjos i fer embolics de complexa solució, però per a transmetre energia i informació des del punt A al B són el millor que tenim. Les tecnologies sense fils com el WiFi transmeten energia des del punt A a TOT ARREU, sembla evident que necessitaran molta més energia per a fer-ho. Per tant, sempre que es pugui fer servir un cable serà el millor (p.e. Ethernet* per Internet); es poden pintar, enrotllar, amagar de moltes maneres, només cal imaginació. A més el cable Ethernet té la major velocitat possible.

    *Una alternativa és connectar el cable d'Ethernet als endolls mitjançant aparells PLC. Això permet usar tota la instal·lació elèctrica de casa, i pertant qualssevol endoll per a connectar-nos a internet. Però la senyal també viatja a casa dels veïns i pels cables del carrer, introduint interferències en la freqüència elèctrica que sol ser de 50Hz a 230V, i emetent radiació d'ona curta que interfereix amb els receptors de ràdio.

   ·Quan cal trucar a algú des d'un mòbil, s'ha de procurar tenir bona cobertura per a que el telèfon (i el cervell adjunt) no es sobreescalfin. Això implica evitar l'interior d’automòbils, túnels, trens, busos. Tot i així sempre és millor usar un mans lliures, un auricular, són molt còmodes i beneficiosos. Hi ha auriculars pneumàtics o de tub, que eviten haver de posar-nos electroimants a les orelles per escoltar el so.

També seria una bona higiene esperar a que l'altre contesti per a apropar-nos l'aparell al cap, doncs just els moments anteriors a que despengi són els que l'aparell està irradiant amb més potència.

   ·És molt còmode llevar-se amb un despertador que posa la música que ens agrada, certament, però si és el mòbil podeu comprovar que us desperta igualment encara que estigui apagat o en mode avió, alhora evitareu que gasti bateria.

   ·Si a casa tenim la sort de conservar línia de telèfon fix, podem tenir un aparell de telèfon ben senzill, amb cable, que sempre tindrà línia tot i que se'n vagi la corrent ja que no necessita piles. Si cal un supletori sense fils, cal verificar que activem la opció ECO o del contrari emetrà constantment sense motiu (aquells antics d'antena extensible també són de baixa radiació).

   ·És interessant saber que els dies de pluja les antenes de telefonia i telecomunicacions han d'emetre a més potència ja que l'aigua fa de pantalla, bloquejant la transmissió. A les zones properes a antenes això els perjudica, a les més llunyanes podem veure com quan ja ha plogut molt i tant parets com sostres d'edificis són ben xops, aquesta capa d'aigua fa de barrera per a les radiacions exteriors.

   ·Quin és el lloc menys irradiat en un edifici? Si hi ha una antena a menys de dos-cents metres els pisos superiors poden estar força irradiats. Si a peu de carrer hi ha comerços o locals amb WiFi o alarmes inalambriques també emetran radiació durant tot el dia. Si tots els veïns tenen WiFi els pisos del mig rebran per totes bandes. Així doncs, la resposta és complexa i depèn de cada cas.

   ·Per augmentar la cobertura hi ha dues coses bàsiques a fer: 1-Elevar les antenes 2-Antenes extensibles als aparells, similars a la 'goTenna'. Només fent això es resolen tots els problemes de falta de cobertura, però elevar antenes costa diners a la companyia, i tornar a posar antenes als telèfons sembla poc estètic i "antic".

Comprensió i sensatesa

   Si volem podem controlar el que mengem i bevem, els residus que fem, si reciclem, si ens dutxem i rentem la roba amb uns o altres productes, amb una o altre freqüència. Podem controlar les hores a les que ventilem la casa: quan no passin gaires cotxes, quan el veí no es fumi el puro...  desgraciadament no podem evitar que el veí tingui un router WiFi al costat de la nostra habitació, o un telèfon al costat del llit. Caldrà una gran tasca de divulgació, paciència i comprensió fins que la gent adopti com a seva una bona Higiene Elèctrica. Però el que us puc assegurar és que no és una higiene opcional per a ningú. Així com dutxar-se més o menys pot ser quelcom personal, el temps ens està demostrant que una Higiene Elèctrica bàsica és tant necessària com menjar i beure. Tot el que puguem fer per embrutar-nos menys de radiacions serà beneficiós per tots.

   Als llocs de feina la Higiene Sanitària està més que imposada, a vegades per tenir-ne massa es fan servir productes tòxics que de fet fan més mal a la salut que el que pretenen evitar. La Higiene Postural sembla que va guanyant adeptes ja que evita lumbàlgies, contractures, tendinitis i sobretot baixes laborals. La Higiene Acústica en la ciutat sí que té normativa i legislació, de nit no es poden excedir uns certs nivells. El que falla de forma greu és la falta d' Higiene Elèctrica, que evitarà aquells mal de caps i altres dolences a les que per desgracia cada cop més gent s'hi ha d'acostumar, la majoria sense adonar-se'n: potser creiem que ho fa el temps, l’atmosfera carregada que sens dubte ajuda, o ens pensem que estem agafant un refredat i clar, prevenir el mal de cap amb una aspirina sembla el més fàcil, però tinguem en compte que no només la farmàcia ens passa la factura del medicament, el cos a la llarga també. Fem la proba, desconnectem-nos elèctricament un dia, un cap de setmana, segur que apreciarem la diferència.

 

Pal·liatius

   En altres posts ja he anat donant consells i més informació, un d'important per a poder viure amb aquesta radiació és el d'evitar ingerir metalls no biodisponibles, doncs aquets interaccionen molt amb els camps electromagnètics, i en excés són molt perjudicials tot i que quedin bé a l'etiqueta del producte. Alguns aliments en canvi, podrien ajudar a desfer-nos dels metalls acumulats.

   De cara a les persones més electrohipersensibles hi ha teles per vestir que poden alleugerir la irradiació rebuda. Si s'ha de passar molta estona en un lloc amb alta radiació procurar anar canviant la posició que tenim respecte la font emissora.

   En definitiva els consells són: apagar les fonts, augmentar la distància, i si cal, posar barreres metàl·liques per mitigar les ones. Tot te solució o alternatives, a vegades més econòmiques que el que estem acostumats a usar.

   Així doncs, tots aquets aparells elèctrics que tenim a casa són certament la revolució del mil·lenni i ens estalvien molta feina, però cal saber usar-los. Cal que anem adoptant costums d'Higiene Elèctrica, encendre els aparells només quan els fem servir, no quedar-nos estona prop d'aparells de gran potència, i si a la feina no ens en podem escapar, al menys a casa assegurar que nosaltres i els nostres veïns propers tenim una bona Higiene Elèctrica que ens permeti netejar-nos de les radiacions rebudes durant el dia.


*Reduir potència Wifi

En el router (fent-ho des de un PC connectat per ethernet)
  ·Buscar la direcció IP del router:

Inicio-> Ejecutar-> escriure cmd i acceptar -> en la pantalla negre escriure ipconfig i apretar enter: la "puerta de enlace predeterminada" és la direcció del router (és un número tipus xxx.xxx.x.x)

  ·Posar la IP del router en el navegador (com si fós una direcció web), demanarà contrasenya per modificar les opcions del router.
  ·En les opcions del router buscar WLAN i "Transmit power" o terme similar, posar valor més baix possible que mantingui la covertura.

En l'ordenador: Administrador de dispositivos-> adaptadores de red-wlan o "802" -> Opciones avanzadas -> Power output o Power Save mode

\ i /

 V 

 / \