De fet Tesla va aconseguir fer algunes
radiografies, però la medicina no era el seu interès principal, així que ni tan
sols va posar nom als raigs que va descobrir. El que a ell li fascinava era
l'energia. Per a això va construir la seva gran obra, la Torre Wardenclyffe.
Wardenclyffe tower in Shoreham, Long Island. |
Amb aquesta torre pensava transmetre energia
mitjançant la ionosfera terrestre fins a l'altre punta del món. Igual que les
ones de radio fan servir la ionosfera per a rebotar-hi com un mirall i arribar
tan lluny com poden, Tesla volia enviar prou electricitat per poder il·luminar
ciutats a gran distància. Aquí és quan la
historia es complica. Uns diuen que ho va aconseguir, i que l'esdeveniment de Tunguska en va ser la prova, altres diuen que simplement no funcionava. El cert és que la va provar, però
poc després algú va provocar l'incendi de la torre, i mai més se'n va saber
res. Recentment s'han recaptat fons per recuperar l'edifici on va fer tots
aquets experiments, que actualment està ruïnós. Si l'esdeveniment de Tunguska
va ser obra seva, sens dubte va fer bé de no continuar, doncs l'explosió va ser
similar a una bomba atòmica, provocant un terratrèmol que es va notar arreu,
l'epicentre va ser una enorme bola de foc al cel però que aparentment no va
arribar a tocar el terra. Encara avui és un dels esdeveniments més
inexplicables que han ocorregut al planeta.
The Tunguska event. |
Fantasies a part,
en qualsevol cas, els terratrèmols i les llums al cel estan relacionats per un
altre fenomen, que també té a veure amb la electricitat. Es creia que era degut
a la triboluminescència, però sembla que és quelcom més complex anomenat p-hole Theory. És un
fenomen natural que s'ha vist que ocorre en alguns terratrèmols. Degut a les
grans pressions que ocorren sobre les roques, es produeixen camps elèctrics de
gran intensitat, que fins hi tot poden provocar llums i llamps en el cel,
avisant de que s'acosta el terratrèmol.
Així doncs, millor no veure gaire de prop aquest fenomen. En canvi el de la triboluminescència
segur que alguna vegada l'heu vist a petita escala. Per exemple quan es piquen o freguen dues pedres i fan guspires, però també pot ocórrer, sorprenentment, al
desenganxar el cello. Si us hi fixeu ho veureu, sobretot al desenrotllar cinta de paper, aquella que fan servir els pintors per no embrutar els marcs de
portes. Resulta que a algú se li va acudir que si la cinta fa llum, hi ha d’haver
uns camps elèctrics força considerables, i ho van investigar. Per poder-ho
mesurar bé van introduir la cinta en un recipient ben aïllat, en el que van fer
el buit. Sorpresa: al desenrotllar la cinta, no sols es van produir grans camps
elèctrics, sinó també raigs X.
Van aconseguir
fer una radiografia amb un rotllo de cello!!:
Resulta que al desenganxar la
cinta, hi ha una pila d'electrons que no saben si els toca quedar-se a una
banda o a l'altre, es creen acumulacions elèctriques, que fan camps elèctrics
enormes, que alhora acceleren els electrons de la cinta i produeixen Raigs X.
En fi, mai se sap
quines sorpreses ens depara el món que ens envolta, ni lo més quotidià. Segur
que ara ja no fareu servir el cello com abans. Però no cal que us preocupeu si no està
al buit sense aire, doncs amb aire els electrons no poden accelerar-se prou i
només fan llum, però no Raigs X.
\ i /
V
/ \