La veritat és amb Biasco.

   Benaurats tots. L’últim dia del congrés Internacional de biologia de Catalunya esperava amb candeletes la conferencia titulada "L'origen del sida" de Miguel Angel Martínez, membre d'Irsicaixa i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Em va decebre molt. En una conferencia que porti aquest títol, no pot faltar una menció a Koprowski. Bé, es que de fet és la clau. Ni el va esmentar de lluny. En el següent documental us explicaran d'una forma magistral, perquè cal nombrar-lo sempre que es parli de l'VIH. Si us plau, poseu-vos còmodes i gaudiu d'un viatge a la veritat com no l'heu fet mai:

es pot descarregar el DVD gratuitament desde la seva web, o veure'l al youtube, en el link que diu 'youtube' sota el reproductor que ja no funciona.

   Un cop l’hagueu vist, per qualssevol dubte que us sorgeixi aquí teniu totes les referències: http://biasco.ch/materiale/OdM/testo/SeedsOfDoom2006_10_05rev.pdf . Em va resultar particularment interessant el primer article científic on es parla d'un virus desconegut aleshores, que acabarà sent l'VIH.

   Com a científic que breument vaig ser, crec que si la ciència ha de buscar la veritat, amb el màxim rigor possible, ha de quedar clar el que va passar en aquest cas. Desgraciadament no ha estat així, potser per la por a la lapidació que hi hauria vers Koprowski. Però no crec que hagi de passar això. Podem tenir el màxim respecte cap a ell. Va fer el que va fer en un moment en que es creia que era el correcte i amb una intenció noble. Reconèixer que accidentalment es va produir un gran desastre no fa altre cosa que prevenir-nos de possibles casos futurs, és el que ha de fer la ciència si es realitza amb rigor. Per no repetir el mateix error i per aprendre'n, cal que la veritat s'exposi nua i crua. En un accident així no cal culpabilitzar a ningú, no desitjaria de cap forma que es criminalitzés a Koprowski. El fet de reconèixer la veritat no n'ha de provocar l'acusació, doncs l’únic culpable d'aquest cas trobo que és la pròpia ciència. La ciència va fallar en els experiments que va fer Koprowski, va fallar èticament i tecnològicament, però en aquella època la tecnologia i la ètica eren molt més precàries que ara, és doncs comprensible i perdonable. Però el que no és perdonable és que la ciència falli avui dia al fer el veredicte del que va passar. Si aquest afer queda amagat com es pretén, serà una gran pèrdua per la ciència, una falta monumental a la veritat, i un desastre per les futures generacions.

\ i /

 V 

 / \ 

Darwin, Lamarck i l'Esteller pel mig.

   Benarribats tots. Recentment he tingut l'oportunitat d'assistir al 1er congrés Internacional de biologia de Catalunya. El primer dia va ser molt interessant per a mi, amb moltes investigacions sobre epigenètica, i vaig tenir l'ocasió d'escoltar al Manel Esteller parlant de totes les possibilitats que aporta l'epigenètica en àmbits molt diferents, però això millor que us ho expliqui ell. Jo el que faré és explicar-vos una presentació que vaig fer fa temps sobre el paper que podria tenir l'epigenètica en l'evolució.

   "Una de les grans revolucions científiques va ser la d'acceptar dues teories aparentment contradictòries: la dualitat ona-partícula. Alguns ara es pregunten si podria passar el mateix amb Darwin i Lamarck.

   S’associa Darwin a la idea que és la selecció natural la que estableix quina de les mutacions fortuïtes sobreviu. I Lamarck a que els individus van evolucionant adaptant-se al medi perquè s’hereten alguns caràcters adquirits durant la seva vida. De fet Darwin ja acceptava que el medi podia influir en l’herència, però no que l'individu, per voler estirar el coll, afectés a que la descendència el tingués més llarg, com deia Lamarck (tot i que ell no va fer servir mai aquest exemple). Fins fa poc aquestes afirmacions semblaven ridícules, però avui si ho pensem molecularment, potser no ho son tant.

   Això és degut a l’epigenètica. Fent un breu resum, els gens s'expressen si la seqüència promotora els deixa. I el promotor s'encén o s'apaga segons l'estat de metilació. Això és que les citosines de illes CpG (seqüència de DNA amb molta citosina i guanina) estiguin metilades (unides a metil CH3) o no. Aquets canvis ocorren contínuament en les cèl·lules de tot el cos, doncs a cada moment necessiten activar uns gens diferents. Aquestes modificacions "superficials" del genoma és el que s'anomena epigenoma.

 

   Es creia que en la línia germinal (òvuls i espermatozoides) aquest patró de metilació es refeia completament, esborrant tot excepte el que correspon a la diferenciació òvul/espermatozoide, de forma que el que hagi passat a la vida del pare o la mare no quedaria reflectit en l'epigenoma dels gàmetes (permetent així un nou imprinting, que és la metilació diferencial entre els al·lels materns i paterns). Però s’ha demostrat que l'estat epigenètic de la mare sí que pot afectar a l’herència de la descendència, a nivell epigenètic. Així subministrant aliments amb alt contingut de grups metil, la línia germinal de la mare es veu modificada obtenint fills molt diferents segons l'alimentació que aquesta ha tingut. També hi ha estudis amb pollets que diuen que s’hereta el comportament enfront a estímuls estressants. I no només la mare pot afectar epigenèticament al fill, sembla que el miRNA (hi ha molt DNA que es transcriu a miRNA però no es tradueix a proteïna) controla l’epigenoma (l’Esteller ho investiga) i que es pot transmetre per l’espermatozoide i afectar l’embrió

   L’epigenoma és el que permet la plasticitat i adaptació de les espècies en primera instància, doncs governa el desenvolupament de l’individu i la diferenciació, permetent que l'individu s'adapti a l’hàbitat al que li ha tocat viure a mesura que es desenvolupa. La pregunta és: la metilació epigenètica pot afectar a l’evolució? Es a dir, pot fer que els canvis siguin permanents en el genoma? Doncs resulta que les illes CpG, concretament la 5mC (citosina metilada) és una base tendent a mutació, perquè pot desaminar-se espontàniament i passar a timina. Les illes CpG són com"Hot spots", llocs amb més probabilitat de mutar. Així doncs tenim que s'augmenta la probabilitat de que ocorrin mutacions just en les zones que alhora son les que l’ambient pot afectar.

   Aquestes evidencies en epigenètica fan, segons com, reviure les teories Lamarckistes, i ens podem preguntar si ens podria estar passant. Podem estar evolucionant tot i que la selecció natural no ens afecta actualment? Bé, si avui els humans evolucionen, és allà on la selecció "artificial" els afecta més. Per exemple en zones contaminades on realment només sobreviu el mes adaptat. 

   En estudis fets als treballadors de fabriques contaminants, es veu com predominen lleugerament certs polimorfismes que permeten una major tolerància als tòxics, però sense gaire diferencia amb la població normal. Les diferencies deuen ser perquè els que no poden tolerar-ho (genèticament menys aptes), marxen o es moren.  Potser mirant el patró de metilació dels que aguanten sí que es pot veure alguna diferència més significativa amb la població normal.

   Està clar que investigar l’epigenoma pot dir molt de l’evolució. Podria explicar com ens hem anat adaptant des de que varem sortir d’Africa, durant les 4000 generacions que hem viscut. En altres espècies ja s'han vist diferències evolutives en l’epigenoma, entre metateris i euteris són abismals.

   Però a més cal tenir en compte que l'ambient que pot afectar a la metilació no és tant sols el físic, que pot causar més o menys estrès, un altre "ambient" que pot afectar als patrons epigenètics també pot ser com se “senti” l’individu, l’estrès mental. Totes les emocions podrien estar afectant al nostre epigenoma i per tant, a com ens adaptem i, en última instància (hipotètica encara), a com evolucionem."

\ i /

 V 

 / \ 

The Human iLogic

Cigarettes Anti-Asmatiques

   
   Benvolguts tots. Com mostra la fotografia, la lògica humana pot ser força il·lògica, generalment per falta de coneixement. Per exemple, mentre ens diuen que s'ha de vigilar i limitar molt l’ús dels mòbils en nens perquè són més susceptibles ( aquí, o al consell europeu ) i també en malalts sobretot en casos de tumors cerebrals, mentre diuen això nosaltres ens quedem tan amples però... com podem pensar que algo que afecti als nostres fills, no ens farà absolutament res a nosaltres? creiem que al fer-nos grans som Superman o que passa?. S'ha demostrat, en un estudi molt extens,  que els mòbils causen un efecte incrementador en la malignitat de gliomes cerebrals.  Però es que ja fa temps que se sap que les radiacions electromagnètiques causen efectes tèrmics i elèctrics en tots els essers vius. I per un organisme tan complex com el nostre, suportar aquets efectes durant anys no és pas innocu.

    És com el tabac o l'alcohol, sabem que és dolent però bueno, anem fent. No dic que calgui prohibir res, però al menys cal que es reconegui. Si avui en el tabac hi diu "fumar mata", en les ampolles hauria de dir "beure alcohol també mata, sobretot neurones", però desgraciadament sembla que encara estem en la fase de promoció de l’alcohol. Recordeu les pel·lícules velles on tothom fumava? Doncs mireu algunes series de TV d'ara i veureu l’alcohol com balla.

     Arribarà un dia en que les ampolles adverteixin dels riscos. Us puc dir el moment exacte: quan els costos de totes les malalties que l'alcohol provoqui, superin els beneficis que aporti. O us penseu que van començar a limitar el tabac per salut? i us penseu que ara comencen a limitar les begudes amb sucre als EUA perquè es preocupen per la gent? no, el que passa és que el cost que suposa l'increment de la diabetis i altres malalties derivades de l'excés de sucre, ja supera els beneficis que l'estat en pot treure. I per què no també en els mòbils, en un futur encara llunyà hi podrem llegir: "parlar una estona per mòbil et fot bastant més que per un fix" * , res més, som grandets i cadascú pot fer el que vulgui. Però per a fer amb consciencia ens cal una mica d'ajuda. Oi que a les ampolles de lleixiu també hi diu que és perillós? doncs no fa falta dir res més.

     O sí. Potser no us creieu lo de les series de TV, home doncs per no parlar dels Simpsons, Family guy, American dad, on sempre hi ha el simpàtic alcohòlic i no passa res, us comentaré que a "Castle" o "el Mentalista" solen fer anar la petaca quan els cal, i també "The big bang theory" on l'alcohol és indispensable per parlar amb les noies, i ja ni parlo de "Two and a half". Totes són  series que m'agraden, ara bé, si l'alcohol no és permès fins la majoria d'edat, perquè comencem a fomentar-lo tant d'hora? Aquestes series les fan per tots els públics, no ens estranyem doncs si tenim una joventut de botellón en botellón, que ara no se'n parla tant però segueix de moda.

    Dit això cal apuntar que al contrari de les radiacions ionitzants, on tots estem d'acord que fan mal perquè ho podem mesurar clarament en el laboratori, l'alcohol, el tabac, les radiacions electromagnètiques (wifi, alta tensió, mòbils, etc.), fan efectes que poden diferir molt entre les persones. A uns no els afecten en absolut a altres molt. Però es que això pot passar fins i tot amb la radioactivitat en cert grau. Hi ha un home rus que va estar "netejant" a Chernobyl, exposat a uns nivells de radiació que matarien a la majoria de persones varies vegades. Ell va tenir i té seriosos problemes de pell, però segueix viu, no va desenvolupar cap càncer.  Bé, doncs a veure si estem d'acord en això: en comparació a la radioactivitat, els humans som més resistents al tabac, l'alcohol i les radiacions electromagnètiques, però en cap cas podem assegurar que siguin totalment innòcues, en conseqüència cada individu ha de tenir el dret a decidir si hi vol estar exposat o no.

Per acabar, sempre hi ha controvèrsia quan un estudi diu que els camps electromagnètics efectivament provoquen leucèmies, càncers, efectes en l'ADN... però es que tan és! el càncer pot venir de moltíssimes causes, i és molt difícil demostrar-ne només una d'aquestes per a un cas concret. Fins i tot la radioactivitat, que és una causa molt provable, com ja us he dit no sempre en provoca. El que està clar és que tant el tabac com l'alcohol com les radiacions electromagnètiques de les línies d'alta tensió, antenes i transformadors, fan efectes, i aquets efectes poden provocar des de mal de caps fins desajustos hormonals i epigenètics, i potser no en 10 o 20 anys, però sí que als 30 o 40 podem tenir una salut més deteriorada degut a tots aquets desajustos que es van acumulant. I que jo sàpiga encara no hi ha cap estudi que contempli els efectes sumatoris de totes les radiacions artificials a les que estem exposats. Amb tot això, i sempre que sigui possible, no valdria més prevenir? Sobre la epigenètica també hi ha molt a dir, ja us ho explicaré més endavant.

*Per mòbil també s'entenen els telèfons sense fils de casa, sobretot els pitjors són els DECT que emeten 24h, tot i estar en standby, penjats o carregant-se.

\ i /

 V 

 / \ 

Prevenció amb seny si us plau.

   Benaventurats tots. Us deia l'altre dia que cadascú és lliure de fer el que vulgui amb els Raigs X i el seu cos. Bé, avui us mostro aquestes imatges que tenen un punt en comú. Per una banda tenim un escàner d'aeroport, d'aquets que et despullen. Per què ho fan? ni idea. La cosa es que per poder-ho fer van haver d'ajustar molt bé la dosi i energia de Raigs X, que és gràcies al que funciona. Són Raigs X de molt poca energia, la justa per travessar la roba però no arriben gaire més profund dins el cos, a vegades s'intueixen els ossos, però el que els interessa és la pell. Per una altra banda mostro una imatge d'una mamografia, que cada cop les dones se'n fan més, per si de cas. A algú se li va ocorre que si feia mamografies amb Raigs X de baixa energia, en podria fer amb més freqüència, millorant la seguretat en la prevenció del càncer, disminuint l'efecte dolent dels Raigs X que justament incrementen el risc de càncer. 

 

   Així doncs, el punt en comú de les imatges, són els Raigs X de baixa energia.

   La lògica és aplastant: Raigs X de baixa energia = segurs pel cos, no fan tant mal, pots passar-hi cada dia tranquil·lament si viatges molt, o fer-te mamografies quan vulguis... però resulta que això és totalment erroni doncs desgraciadament, la física i la biologia no tenen per què seguir la lògica humana.

   Com ja vaig dir l'altre dia, quan la radiació travessa un material es frena, deixant anar la seva energia. Quan ens plantegem usar un nou tipus de radiació, com els Raigs X de baixa energia, caldria preguntar-se com es comportarà al passar per un medi com és el cos humà. Això és el que va fer un equip d'investigadors de la UAB. I això es el que van trobar. No us faré llegir l'article, tranquils, es pot resumir ras i curt: els Raigs X de baixa energia provoquen més danys al DNA de les cèl·lules que els Raigs X d'alta energia.

Absolutament il·lògic, d'acord, però perfectament explicable. Veureu, quan una radiació travessa la matèria es frenarà més o menys segons el tipus de matèria i segons la energia que tingui (anterior blog). Podem imaginar-nos que la radiació és com un míssil microscòpic. Si va molt de pressa, té molta energia, ens travessarà el cos de banda a banda, fent un foradet si, però sortirà impactant en la paret que és on explotarà i farà la major part de mal. 

 

   Això passa en les radiografies normals, els Raigs X ens travessen i impacten contra la placa fotogràfica, on interessa que facin efecte. Si el míssil té poca velocitat, baixa energia, entrarà al cos, però no tindrà prou força per sortir-ne, es frenarà del tot i ens explotarà a dintre. Evidentment, ens faria força més mal.

   Doncs exactament això és el que van descobrir que passa amb els Raigs X de poca energia. Trobo que cal saber-ho, sobretot perquè per sort, en l'aeroport encara pots negar-te a passar per l’escàner, i les dones es poden estalviar mamografies fent una simple revisió mèdica amb altres sistemes.

   Els Raigs X no son cap broma, prou que ho van haver de patir els seus descobridors, i aquells que van començar a fer-los servir.

   Cadascú és lliure de fer el que vulgui, però cal que tinguem tota la informació disponible.

   Com amb el Tori, amb els Raigs X hi ha coses molt millors a fer que despullar-te, per exemple això.

\ i /

 V 

 / \ 

Bremsstrahlung!!

   Bentrobats tots. Com us vaig prometre, us explicaré perquè no convé guardar coses radioactives dins de contenidors metàl·lics. Bremsstrahlung ( una de les poques paraules alemanyes que conec) vol dir "radiació de frenat". La radiació pot provenir d'ones o partícules, però sigui com sigui, quan una radiació de molta energia travessa un medi, aquesta es frena i canvia, igual que quan la llum blanca travessa un vidre i es descompon en tots els colors, la radiació que incideix en un material es descomposa en altres radiacions. Quan parlem de radiació molt energètica, siguin partícules o raigs gamma, cal imaginar-se que viatgen per l'espai i no deixen anar la seva energia a no ser que trobin un bon obstacle. Si la radiació és una partícula i es troba amb els àtoms d'un metall, com que aquets tenen càrrega i la partícula també, aquesta es desvia per l’atracció electrostàtica, provocant que freni tot emetent radiació electromagnètica (anàlogament a quan frena una roda per fricció emetent calor ). La energia de la radiació incident es transforma en altres energies o partícules que tenen menys energia però que per a nosaltres poden ser pitjors. 

 
   Per exemple un sol raig gamma còsmic molt energètic podria travessar-nos si estiguéssim al mig de l'espai i no ens passaria gaire res. Però per estar a l'espai cal dur un vestit o una nau espacial. Què els passa als astronautes quan surten de la protecció del camp magnètic terrestre? doncs que aquest raig gamma còsmic xoca amb el metall de les naus i es converteix en un tipus de radiació més dèbil (frenada) però composada de molts raigs X, que deixaran anar tota la energia que tenen en múltiples punts dins el cos dels astronautes, danyant les cèl·lules per ionització.

   Resumint, un raig de molta energia, que ens faria un dany puntual, es converteix en multitud de raigs que fan molt més mal.

   Però això no només passa amb els metalls (tot i que en ells l'efecte és més fort gràcies a que tenen molts electrons disponibles). Fa molt temps que es venen unes llumetes que brillen en la foscor durant 10 anys. Son fetes amb Triti radioactiu recobert d'una gruixuda capa de plàstic. Efectivament, aquesta capa de plàstic evita que les partícules que emet el Triti arribin a sortir, no poden travessar el plàstic perquè aquest les frena... clar, això vol dir que es produeix una radiació de frenada i aquesta sí que surt! I resulta que aquesta radiació que surt no és altre cosa que Raigs X. 

 

   En el vídeo podeu veure com al principi, amb un detector Geiger de radioactivitat, que detecta partícules i radiació molt energètica, no es detecta cap senyal, aparentment no hi ha radiació, però...si es fa servir un detector de raigs X aleshores si que se'n detecten. No son raigs X de tanta potencia com els d'una radiografia, ara bé, imaginem que aquet penjoll el portes a la butxaca cada dia. Al cap del dia seria com si t'haguessis fet una radiografia a les teves parts íntimes, en fi, cadascú fa el que vol...en el pròxim blog tractaré aquest tema.

\ i /

 V 

 / \ 

Reflexionem-hi

   Bentornats tots. Com que a l'anterior blog ja hi havia molta informació, he reservat aquets vídeos per avui. Si heu llegit la presentació haureu comprovat com la radiació de les  mantilles de gas es pot detectar amb dosímetres o comptadors Geiger (el que surt al vídeo).  Tot i així podríeu no refiar-vos gaire d’aquests aparells, podríeu pensar que detecten nivells minúsculs de radioactivitat fent veure que n'hi ha més de la real. Avui us vull mostrar, vull que veieu directament les partícules radioactives que surten del Tori contingut en les mantilles. Per a això hi ha un magnífic i senzill experiment, la cambra de boira, que consisteix en refredar una cambra (un pot de plàstic) on s'hi ha tirat un rajolí  d'alcohol (isopropílic millor). Així de simple, es posa la cambra amb alcohol sobre un bon munt de gel sec (ha d'estar força fred uns -80 graus C), s'espera una mica i es veu això:

Les traces més definides i rectes son les causades per partícules alfa (2 protons i 2  neutrons) les que fan ziga-zagues són beta (electrons). Com es pot veure surten de la  mantilla de gas que conté Tori. En aquest experiment es pot visualitzar una de les partícules més petites que existeixen, l'electró, de forma individual, i es pot tenir una idea de l'energia que tenen. Si hi posessis la mà (no ho recomano) no notaries res, però  aquestes partícules s'endinsarien uns mil·límetres dins la pell, com micro-agulles,  descarregant tota l'energia que duen sobre les molècules de les cèl·lules, destrossant les proteïnes o l’ADN que s'interposi.  Evidentment, no és un problema greu si nomes te'n toquen algunes, a la natura hi estem  exposats eventualment, pel que les cèl·lules tenen mecanismes que reparen el dany, però no seria prou eficaç si hi contactes una estona llarga, cosa que podria passar, per exemple, al inhalar la pols que desprenen aquestes mantilles, doncs se t'enganxa a les fosses nassals, o al possible quitrà que tinguis als pulmons.
   No vull alarmar a ningú, simplement fer notar que, com en tantes altres ocasions tals com la gasolina amb plom, els gasos CFC, l' insecticida DDT... són productes que es poden substituir per altres  totalment innòcus, aleshores, per que no fer-ho? perquè es segueixen venent? Un govern com el Japonès ha de permetre que es venguin mantilles radioactives per a que una companyia guanyi més diners? Per no parlar de la majoria de països en desenvolupament on encara es fan servir gasolina amb plom, CFC o DDT, fet que espero tractar en pròxims blogs.

   Però es que, a més, el Tori podria ser un excel·lent substitut de l'Urani per als reactors nuclears!! com aquest per exemple, sense els perills de reacció incontrolada, ni la possibilitat d'usar el poloni resultant per a fer bombes, per tant té una utilitat molt millor que fer llum cremant-lo, no us sembla?.

Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

\ i /

 V  

 / \ 

Presentació

   Benvinguts tots. Primerament em presentaré, sóc un noi del Vallès a qui agrada la natura, la tecnologia i la ciència. Ara fa un temps un descobriment va trastocar cadascun d'aquets pilars de la meva vida. Es tractava d'això: les mantilles de gas (també anomenades camises, gas mantle, welsbach mantle). 

   Ostres, doncs no n'hi ha per tant direu... bé, us explico, les mantilles de gas són una mena de tela que juntament amb una llanterna de gas, proporcionen llum on no hi ha electricitat, avui dia es fan servir bàsicament en la muntanya, per excursions nocturnes, safaris, etc...Fan moltíssima llum gracies a que...són radioactives!! Al menys, fins fa poc totes ho eren, contenen Tori, un element radioactiu que emet partícules alfa i beta principalment. En algun moment dels anys 80 a algú se li va acudir que era massa perillós vendre aquest producte radioactiu a tothom, sobretot perquè un cop gastades es converteixen en pols radioactiva fàcilment inhalable. Així doncs, dissimuladament es van anar traient del mercat, sense fer gaire soroll, jo no me'n vaig enterar, clar que als anys 80-90 jo era molt petit, però els meus pares i avis tampoc, ningú els va dir com desfer-se'n de les que havien comprat, ni que procuressin que els nens no hi juguessin, ni que tinguessin extremada precaució amb la pols que feien. Simplement van quedar guardades en algun calaix de casa, fins que un friki amb un detector de radiació les trobés.

   Si sabeu alguna cosa de radioactivitat us hauran dit que les partícules alfa no travessen ni un paper, i les beta ni un full d'alumini i en cap cas travessen la pell. Fals, tot depèn de l’energia amb que s'emetin, però no m'heu de creure, aquí teniu una mantilla embolicada en el seu sobre de paper (on no hi diu pas que sigui perillosa) a més de vàries capes de plàstic.

 

  Podeu veure molts altres vídeos en youtube, veureu que són altament radioactives. Per això ja no en venen...o espera, hi ha un lloc on encara en venen, endevineu on? Segur que no, al Japó!! al minut 4 d'aquest vídeo* un noi fa un repàs a la oferta comercial d'una botiga japonesa. Com pot ser que aquí estiguin prohibides, però al japó se'n venguin? Qui hi ha més conscienciat avui dia, a part dels de Chernovil, sobre els perills de la radiació? Hiroshima, Nagasaki, Fukushima i no en tenen prou....Però el que realment m'ha esperonat a fer aquest blog no és tot això sinó la noticia d'ahir: Fukushima es podia haver evitat.

Es que algú ho dubtava? Qualsevol accident nuclear es pot evitar, qualsevol, només cal invertir-hi prous diners, clar que aleshores no seria rentable, i allà on hi hagi interessos econòmics, sempre es correran riscos. Allà on algú pugui guanyar diners, algú ho pot pagar amb la seva salut, o la del medi ambient.

   En fi, si teniu alguna d'aquestes mantilles per casa, intenteu no tocar-les gaire, emboliqueu-les i porteu-les a algun especialista. Els de les deixalleries no ho són, però a les universitats i hospitals solen tenir unitats de protecció radiològica que sabran que fer-ne. Això si, no les poseu dins de contenidors metàl·lics, doncs això fa que es produeixin Raigs X, però aquesta és una altre història que ja us explicaré en un altre blog.

* Si el vídeo no va, mireu aquest http://www.youtube.com/watch?v=kKIVwiKMBmM,
són les mateixes mantilles, pero n'ha comprat una i ho mira a casa.  

\ i /

 V  

 / \