Translate

dimarts, 8 d’abril del 1975

Diferents o malalts?

   L'entrevista






   



El debat





   Medicar un nen que pateix, que sofreix per ansietat, depressió o el que sigui... sens dubte, si és inevitable, doncs és necessari evitar el patiment quan sigui possible. Però medicar-lo per evitar el patiment dels pares o professors? MAI. Que es mediquin ells.


   Si tots visquéssim en coves sense llum quina diferencia hi hauria entre els cecs i els que no ho són? Hem d'aprendre a entendre la diferencia entre malalties i diversitats funcionals. Hi ha un gran sector al que interessa que tot siguin malalties. Aquesta línia, aquest llindar que situem entre la malaltia i la resta sempre ha estat mòbil. La major evidencia la tenim en el colesterol i com varia per vendre més. No quedi el menor dubte que alguns pressionaran per a moure el llindar i tenir més diagnòstics pel seu medicament. Però és que en aquets cas s’hi ajunta la sinergia de que moure’l també serveix per a estalviar diners i "inconvenients" a la societat, estalvi que no sempre és bo. És evident que en una classe no es comportaran tots els alumnes igual, és pura estadística. Simple diversitat humana. Si això suposa un problema per a la classe, què cal revisar? la classe? o la mateixa condició humana? L'home del debat intenta advertir del risc de posar etiquetes des de petits i del que suposa donar amfetamines per 'estandaritzar' un nen. Us imagineu que demà us diuen, 'mira fill, vas treure tan bones notes a partir de 5è perquè et vem posar una pastilla cada dia a la llet'. No és il·legal, en el fons és una decisió dels pares o tutors legals, però fins a quin punt s'ha d'admetre això que certament es pot considerar dopatge. No cal anar molt lluny en el temps, actualment a Japó, a EUA i molts altres llocs la competitivitat ferotge converteix els pares en una mena d'entrenadors "d'èlit"...cal protegir els nens de molts abusos, però d'aquest no? perquè? potser ja no cal revisar més estudis, el que cal revisar és la societat.

   A la pregunta, és una invenció el TDAH?, no hi pot haver cap altre resposta que SÍ. Pel simple fet que TOT és una invenció dels humans, tot allò que hem "definit" que hem posat nom, que hem estandaritzat, és una invenció. Ara bé, és útil aquesta invenció en concret? bé si serveix per a millorar la salut de les persones sí que ho serà, doncs d'això tracta la medicina i la psicologia. Però en aquest cas, la salut de qui volem millorar?
   No hi ha dues persones iguals, ni els bessons sentiran sempre exactament el mateix, una depressió és el nom inventat per a un sentiment persistent de tristesa, però hi ha infinitat de depressions, cadascú la viurà a la seva manera. Sens dubte hi ha uns tractaments i unes medicines que milloraran la vida de la majoria, però sempre n'hi haurà alguns a qui no, o potser hi haurà qui esculli no rebre'ls.
   Si el que afecta més en aquestes malalties és l'entorn perquè no ens centrem en millorar-lo? hem investigat prou en com canviar l'entorn per a no tenir depressions? els pares es volen sacrificar prou per als seus fills per no haver de donar pastilles? poden fer-ho? la societat els ho permet? la trista resposta és que no, que al final el més "barat" són les pastilles. I en el nostre país està clar que no ens podem permetre tractaments cars (estadístiques que comenta Tizón al principi). 

  En relació a Tizón i la depressió, és evident que molts traumes no es poden resoldre i condemnen a gent a la depressió, que si volen evitar només pot ser amb pastilles, però és una opció que han de prendre voluntàriament. Moltes de les depressions diagnosticades son un simple estrès per un ambient hostil. Si a aquestes persones estressades les poses en un lloc agradable, amb un sou adient, on puguin viure sense conflictes de cap mena, segur que no cal més medicació. Però això no ens ho podem permetre oi? encara no, encara no estem preparats, però no és una utopia, per mi ha de ser una fita, potser la més important de la societat. Però mai ens n'adonarem si ho amaguem tot sota etiquetes. I novament ho repeteixo: tot comença per acabar amb l'explotació a que ens sotmetem i sotmetem la resta d'animals, sers vius i recursos.