Translate

diumenge, 2 de març de 1975

Reflexions post Post

El més il·lògic


 

  De tots els descobriments de la humanitat trobo que l'anterior és el més sorprenent.
I mira que n'ha ha hagut que literalment han fet trontollar el món sencer. Des de creure'ns el centre de l'Univers fins a ser poc més que una partícula en el cosmos. Que si la llum és una ona o partícula o tot alhora... Però tot són descobriments que amaguen una lògica, amb una mica, o molta intuïció s'hi pot arribar. Fins i tot la Relativitat o la mecànica quàntica. Per què no hauria d'estar relacionat el temps l'energia i l'espai? Les partícules/ones poden estar en molts llocs alhora. Hem descobert que a vegades 1+1 no són 2. Que a vegades mai podem saber quan fan. I en els sistemes vius hem descobert que moltes vegades 1+1 fan 3. Però no és il·lògic, és perfectament natural. El que sembla absurd i irracional és descobrir que 3-2=7!!

 

Fe 



  No dic que no siguin bones les intencions, però tot allò basat només en fe, afavoreix una mena de pensament que a la llarga té tendència a crear conflictivitat, acaba tenint que evitar el diàleg i raonament al no poder justificar-se; s'hermetitzen, es radicalitzen. A Una de les sectes més antigues i més vigents com és el cristianisme, li surten molts afiliats com testimonis de jeova o altres, i sembla que amb la crisis veuen reforçades les idees del dimoni, i la guerra entre religions. No dubto que el món avui dia sembla estar en guerra, però una guerra econòmica, en la que per desgracia la religió s'hi embolica pel mig.

  Pensant en la part d'utilitat del cristianisme, protegir els dèbils, una societat més justa, penso... i si tot el cristianisme hagués estat un simple 'marketing', fer creure a la gent tot això, fer que siguin bons i amables, parar l'altre galta, que els dolents ja aniran a l'infern... és a dir, en certa mesura tot una exageració de la bondat per contraposar-la a la llei del més fort sense escrúpols. La idea doncs va ser convèncer a la població i un cop aquesta ho té com a veritat, els dirigents també s'en veurien influenciats i comencen a portar-se una mica millor amb els seus esclaus.
   I anant més enllà... i si les dones fossin la clau del cristianisme? Imaginem, si volguéssim posar de moda una idea entre la gent, caldria dirigir-la a les que manen a casa, com ho faríem? doncs amb un home maco i formós, bo i fort i savi oi? Atxim! Jesús...

 A part de la protecció, el 'quid pro quo' del col·lectiu que ofereixen les sectes i que per això atrauen... a part hi ha els miracles. Sens dubte convencen a gent amb poc coneixement, però també a gent amb coneixement perquè el cert és que a vegades ocorren fenòmens que la ciència no pot explicar avui dia, però no per això cal creure en àngels i dimonis...simplement acceptar que encara s'ens escapa quelcom.
 És cert que moltes vegades la fe no està en absolut relacionada amb la religió, sinó amb fenòmens que a priori semblarien deslligats de tota fe, com la ciència. En aquets casos també es poden arribar a greus conflictes, i a raonaments absurds i perillosos, per això mai mai es pot defensar res basant-se en la fe i  sempre sempre cal defensar-ho tot amb proves. El simple fet de defensar-se amb proves ja accepta que es pot estar equivocat, per molt contundents que siguin, i aquest fet alhora ajuda a relativitzar les reaccions a favor i en contra. En canvi si defenses amb fe, et poses il·legítimament per damunt de tot, a nivell d'un deu.
 I pel que fa a totes les UFOlogies i coses paranormals, doncs quan hi hagi proves, ja m'hi ficaré, de tot lo que he vist, la majoria són falses o tan vagues que no es poden considerar cap prova, però ei, jo encantat de que vingui l'E.T. algun dia...I una cosa bàsica: ja sigui una cultura ancestral superdesenvolupada o uns extraterrestres amb tecnologia inimaginable, si existeixen, seran ells els que decideixin com i quan ens saluden. No cal més que posar antenes, com ja fem (SETI), però no perdre temps en especulacions fantasioses, ja està la Sci-Fi per això.

Pressa 


 La majoria de tecnologies que permetrien millores substancials en termes de rendiment energètic es van inventar fa molt i no necessiten cap millora, simplement aplicar-les. Però en canvi, estem investigant acceleradament cada com més noves tecnologies, que no sabem ni per a què serviran. Jo sóc el primer que gaudeix i valoro el simple coneixement, però perquè tanta pressa? ja hem arribat molt lluny, estem desenvolupant tecnologia que no farem servir fins d’aquí 50 anys, que ara mateix no necessitem, i en tenim tanta que podríem estar usant... què passaria si parem, frenem un temps, uns anys, esperem a que arribem tots junts a un món millor on seguir aprenent.
  Potser el més important amb la tecnologia és usar-la correctament. Usar la tecnologia amb seny és el nostre més gran repte.


Alcohols de fusta


 Petroli: un líquid subterrani que extraiem, consumeix oxigen atmosfèric i allibera l'aigua i carboni que fa milions d'anys va quedar emmagatzemada sota terra.
En comptes d’això des de fa 5 o 6 dècades, podríem estar generant metanol a partir de l'aigua i energies renovables i usar-lo o bé guardar-lo.

 Metanol: que rar que és; un alcohol, el més simple de fet, la molècula orgànica líquida a Tº ambient més simple. Serveix com a combustible tant per motors de gasolina com diesel o elèctrics. https://www.youtube.com/watch?v=HZNZUXrilco 
Serveix per fabricar una infinitat de productes, i alhora tant desconegut. Però no és pas desconegut per qui sap el que importa, hi ha grans associacions dedicades només a aquest alcohol  methanol.org

  Cal veure si és més eficient comprimir hidrogen o transformar-lo en metanol. En les naus espacials es fa servir hidrogen perquè t'és igual l'energia que calgui per comprimir-lo, un cop el tens empaquetat i enviat a l'espai, és molt útil perquè en pots fer aigua o energia o propulsió. Però en la terra dubto que sigui eficient moure’ns en vehicles-cohet, per tant el metanol que serveix tant per moure vehicles elèctrics com de combustió hauria de ser la millor opció. I no he fet càlculs però crec que podria ser més eficient convertir H2 en metanol que comprimir-lo.

Cos


 Legislar el propi cos, com es fa? prohibir l'abort? l'abort no es pot prohibir, es pot legislar per protegir la vida, sempre que no entri en conflicte amb una altre vida, i per mi tindrà prioritat la que ja existeix i té ús de raó. Cal protegir la dona que dins porta el seu futur fill, cal protegir-la sobretot perquè si no el vol tenir ara el pugui tenir més endavant. Però em resulta aberrant dir-li a algú què ha de fer amb el seu cos, podem intentar fer entrar en raó a una dona de que no aborti si és perillós per ella, oferir-li totes les alternatives, però no es pot prohibir...de fet, és físicament impossible.
 
  Hi ha qui pensa en una dona embarassada com molt més que una dona amb un fetus dins i que cal protegir el no-nat com si fos una persona, amb DNI, i protegir-lo inclòs de la pròpia mare. Crec que si algú ha de decidir sobre el fetus haurien de ser els que hi han intervingut és a dir, com a molt la mare i el pare. Imagino un cas hipotètic, que seria horrible però que n'hi pot haver, de que una dona vulgui malmetre expressament el seu fill, bevent alcohol o qualsevol bogeria, algú podria pensar que cal exigir-li responsabilitats legals sobre els problemes que tingui el fill, però és que ja les té, la mare les tindrà totes les responsabilitats sobre el fill...El fallo aquí no és que la mare tingui plena llibertat sinó que no ha rebut el suport adequat, un tractament psicològic en aquest cas.

  De fa temps existeix la demanda de prohibir webs pro-anorexia, quin delicte fan? evidentment que no és saludable, com tantíssimes altres coses,  prohibiran totes les webs de dietes extremes? amb quins càrrecs? El que s'ha de fer és ajudar a la gent que té aquets desequilibris psicològics, i fer-ho bé. Fa poc he conegut el cas d'una noia amb sobrepès, bulímica, que al intentar demanar ajuda al nostre fantàstic sistema sanitari la van posar en teràpia de grup, en un grup de noies anorèxiques totes ben primes. Evidentment veure les noies primes no feia altre cosa que reforçar el seu problema però, que passa? pressupost: només hi ha diners per un grup de teràpia de desordres alimentaris, no es poden separar bulímics d’anorèxics...aberrant. Potser el que cal és millorar la societat, oferir ajudes reals i no prohibir tot el que molesta, res s'arregla prohibint webs, ni cremant llibres...
  

  La relació home-dona sempre serà complexa , vulguis o no hem anat evolucionant de forma paral·lela, amb diferents finalitats, tot i que en moments concrets volem el mateix, biològicament hem de ser diferents en molts aspectes i cal aconseguir que no suposi un problema. La societat tendeix a estereotipar  les relacions, però poden ser tant variades com es vulgui o pugui, i per sort cada cop hi ha més varietat i menys estereotips, en aquet sentit molt recomanable el llibre d''El varón domado', per a donar un punt de vista diferent a les relacions entre els dos grans bàndols dins la humanitat.

 


 Món


 Potser el problema que té el món amb els EUA, o els EUA amb el món, és que la seva sort ha estat molt recent, fa just un parell de segles. Encara viu gent a qui els seus avis li explicaven les histories de la conquesta del nou món, de com van crear aquest nou país-continent del no-res, enfrontant-se als indis i a ells mateixos. Ara veuen la resta del món com un lloc a conquerir; les guerres mundials van ajudar a reafirmar-lo en aquesta idea i ja sembla impossible que baixin del burro. Resumint: ¿que passa ara a Europa? doncs que des d'Europa es va crear el monstre més gran que ha conegut la humanitat. L'imperi més poderós. Ara torna a casa, això és el que passa, res més. Si, és clar que hi ha altres potències al món que poden molestar-lo una mica...no serà Europa, ni tampoc interessa a ningú molestar-lo massa...



Societat “comupital”




   Els termes 'llibertat' i 'societat' són complexos d’unir. De la llibertat absoluta en societat se’n diu anarquia i això en el món en que vivim solament podria començar per un caos social. És cert que amb el temps i molta sort pot derivar en un ordre adequat, però cal arriscar-se? de fet, la societat ja va començar anàrquicament, en un origen no hi havia pas cap llei, i teníem la "llibertat", d'aquí va sorgir un "ordre" que té molts defectes. Se'n diu capitalisme. Crec que podríem millorar-lo molt abans de passar-nos totalment al comunisme, al que per altre banda, no hi veuria gran problema si la llibertat individual del ciutadà es manté. En qualssevol sistema la llibertat del ciutadà hauria de ser la màxima possible, però també cal entendre que en societat la llibertat no pot ser total.

  Hem de ser honestos i establir qui ha de tenir més llibertat: el ciutadà tota la possible; menys n'ha de tenir el governant doncs ha d'estar al servei del ciutadà. I encara menys les empreses, que han d'estar al servei de tots.