Translate

dimecres, 29 de gener del 1975

Qüestió de classes



   Confesso que acostumo a veure programes de viatges tot dinant, així, escoltant-los de fons s'aprenen moltes coses del món i les persones que l’habiten. Generalment molt enriquidores però l'altre dia vaig descobrir una aberració més d'aquest món cruel. Resulta que molta societat , en aquest cas eren països sud-americans, està sent adoctrinada en les classes de forma clarament intencionada. Per exemple en un país llatinoamericà a l'escola i els mitjans els ensenyen que viuen en una societat amb 6 classes, ni 3 ni 2 ni 8, exactament 6. Evidentment si ets de la 0 o la 1 tens poc a esperar de la vida, bé pots tenir sort però honestament, ho tens xungo. No ho sé...a mi em resulta aberrant aquesta manipulació, doncs és totalment falsa ja que la realitat és simplement gradual i aquestes distincions només s'haurien de fer puntualment per estudis estadístics o regulacions de sou mínim si es vol, ja que si no, al transcendir en la mentalitat de la gent, perverteixen profundament la seva percepció de la realitat; no en el sentit d’alterar-ne l'estàtus  (si s'és pobre o ric se sap) però al acceptar una "classe" s'accepten moltes coses adjuntes que no tenen perquè ser-ho: tots seguim sent humans i tenim, o hem d’aspirar a tenir els mateixos drets, mai hem de resignar-nos per les etiquetes que ens posin tot i que ho pretenguin. Però no m’exclamaré pas per algo que els mitjans fan des de sempre, simplement en constato un més.
   En el nostre país també ho hem fet sempre, "tu ets ric, pobre o de classe mitja?". Però curiosament, degut a certa vergonya i/o falsa modèstia, la gran majoria ens hem refugiat en l'anomenada classe mitja, aconseguint, fortuïtament una homogeneïtzació, una mena "d'igualtat", en l'etiqueta. Totalment irreal, però com també ho són les classes doncs la única realitat és una gradent total que sens dubte resulta molt més acusat en les capes més riques. Tot i això certament és inevitable fer aquesta distinció moltes vegades ja que queda palesament obvi qui pertany a cada "classe" pel seus vestits, manera de fer i fins i tot de parlar. En un món ideal no existirien classes i la riquesa es repartiria equitativament, utòpic per ara, ho reconec, però una cosa és diferenciar entre rics i pobres i l'altre crear fins a 6 classes ben definides. Que els tatuen etiquetes quan neixen? o cada any al revisar la renta?
  
   Els humans tendim a ser grupals i ens agrada molt formar part d'un col·lectiu diferenciat, per tant no seria estrany que aquells que comencin a sentir-se orgullosos d’estar en certes classes ho facin palès amb alguns identificadors, complements de roba per exemple. Tampoc cap novetat, però fins ara només n'era un el que diferenciava econòmicament a rics (pijos) de la resta. Ës cert que avui hi ha una infinitat de col·lectius, però no caldria afegir-ne 6 més per renta. Ja ens va costar molt d'entendre que entre humans no hi ha races sinó ètnies, i que fins i tot som tan iguals que les diferències dins una ètnia són més grans que entre ètnies completament diferents.
   Al crear noves distincions on no n'hi ha fas que la gent es pregunti a quina pertany, i un cop s'estableix potser la enfada i l’empeny a sortir-ne i pujar o potser s'acomoda. Com que la majoria de persones pertanyen sempre a les més baixes acabes tenint piles de gent ben etiquetades a les que les classes més altes poden explotar fàcilment ja que simplement 'són de una classe més baixa', i ells ja ho han acceptat així, els han educat així. …és una aberració. Hi ha una clara diferencia entre dir que ets ric o pobre o estàs en una classe mitja que avarca un gran rang de possibilitats, a dir exactament en quin estrat es situa cadascú. En fi... el que em va sobtar més va ser veure la naturalitat amb la que expressaven la pertinença a les classes, "yo soy clase 4, ella es clase 5"

  Però sobretot, sobretot, el pitjor és el fet d'eliminar el significat, pots dir que ets de categoria 5, i no et cal dir que ets ric, algú del mateix país ho sabrà però els altres només podem intuir. I el mateix amb els de categoria 0 o 1, ja deixen de ser pobres, són un número, una classe ben definida i per tant, un fet que queda assumit i integrat en la societat, "és així, per tant no cal fer-hi res". Són un número no persones, és per tant lícit aprofitar-se’n.