D'altra banda, si una dona vol quedar embarassada pel seu compte també ho pot fer gracies a la reproducció In Vitro i gracies als donants. Aquets serien pares biològics però no legals evidentment. Altre forma més barata d'aconseguir un embaràs pot ser sortir de festa. En aquest cas però resulta que el "donant" també està obligat a ser el pare legal, no és una mica absurd? què protegeix aquesta mesura? els drets del fill? vol evitar embarassos irresponsables? dissuadir violadors? o potenciar el libertinatge de les dones potser? No em sembla malament sempre que, dins la diferència, mantinguem un tracte equitatiu en tots els àmbits i gèneres. Amb el pretext legal de que el fill té dret a un pare, se'ls obliga a fer-se'n càrrec tot i que mai els hagin volgut tenir. Perqué no es pot contemplar la possibilitat de reconèixe'l com a pare biològic, però no com a pare legal?
Se m'acud algo: Des que una dona sap que està embarassada fins que s'acaba el període d'abort amb seguretat, hi ha un bon marge de temps per a que la parella certifiqui que volen ser pares de la criatura. Es podrien registrar ja com a progenitors legals del futur nounat i en el cas que el pare no ho desitgi, també fer-ho constar. En el cas que el pare no hagi fet constar res queda clar que no vol formar part de la familia i pertant queda fora de tota obligació legal. Sempre hi podria tornar si la familia hi esta d'acord. El que seria del tot irrevocable és que un cop s'ha declarat com a progenitor legal, se'n desdigui.
Jo ho veig així: l'únic que jo realment poseeixo és el meu cos, l'únic que tinc és el meu ADN, si algú el necessita el podria donar altruistament, amb un contracte, de forma que estableix que jo no sóc responsable de res que facin amb el meu material genètic. Ara bé si algu me'l roba o fa quelcom que jo no hagi autoritzat, tampoc tindria perqué ferme'n responsable oi?
"Cómo se establece o determina la filiación?
Con el parto o nacimiento y el reconocimiento ante el Registro Civil o mediante la adopción. También mediante un proceso judicial en que se le reconozca como hijo o hija de determinada persona."
Actualment això implica que si el pare no ho vol ser, la mare pot obligar-lo a fer les proves de paternitat que automaticament determinen filiació. Si no se les fa, resulta que per omisió també es determina automaticament la filiació.
