Translate

dimarts, 14 de maig de 1974

Breu apunt catalític

   Existeixen alternatives a les nefastes, radioactives i tòxiques antigues llanternes de càmping gas, (però que durant molt temps van il·luminar tots els carrers de grans ciutats).  

  Ja sigui utilitzant el mateix sistema de mantilles però que no usen Tori, per tant les cendres resultants només són tòxiques però no radioactives. O fent servir això https://www.youtube.com/watch?v=rn_Fs2N97tg (Soto SOD-250). Sí, és més car al principi ja que utilitza platí com a catalitzador, però a la llarga estalvies. Potser tampoc fa tanta llum com les altres, però en fa prou per el que es pot necessitar una nit de càmping.
   I és que el platí es fa servir des de fa molt com a catalitzador, avui l'ensenyen així a la universitat https://www.youtube.com/watch?v=A2VpA_301rg , fa temps la gent l'usava tranquil·lament per encendre el cigarro https://www.youtube.com/watch?v=7cUZEjOvkMI

   Avui dia ja s'han trobat molt millors catalitzadors, o al menys molt més barats, com els compostos de cobalt http://www.youtube.com/watch?v=ne8SzaWpgv0 o certs polímers, i ens permeten produir electricitat des de l'hidrogen, metà, alcohols, o a la inversa, fabricar alcohols partint d'hidrogen.

dilluns, 6 de maig de 1974

El coxerito phev phev


    Els humans som uns cracks en descobrir com funcionen les coses, tot el que ens envolta ho desmuntem, descomponem, esmicolem fins a veure exactament de què està fet, el problema és que acabem amb milions de peces que hem d'ordenar mentalment, per sort també ens encanta classificar. Cada cosa té el seu nom, el seu rang, gènere, cada cosa ben ordenada al seu lloc, per això quan vaig descobrir els vehicles d'aire, que no són ni de combustió interna ni externa ni elèctrics ni de pedals, em vaig preguntar ¿què són? Resulta que són “phev” Pneumatic Hibrid Electric Vehicle. Originalment aquets vehicles només funcionaven amb aire comprimit, per tant es classificaven com a CAV (Compressed Air Vehicle), i hi havia trens, submarins, tota mena de vehicles  http://en.wikipedia.org/wiki/Compressed-air_vehiclehttp://en.wikipedia.org/wiki/Pneumatic_motor
  Però si avui volem fer un cotxe amb aire comprimit, també hi posarem la opció elèctrica o de combustió per a fer-lo híbrid, més versàtil i competitiu. Així doncs tenim els Phev pneumàtics, però al tanto perquè alhora també existeixen els “Phev” Plug-in Hybrid Electric Vehicle, que poden ser com el conegut Prius però amb endoll afegit. És clarament un dèficit de classificació. Un Phev és doncs un vehicle Plug-in però també en pot ser un de pneumàtic.

   Per altre banda hi ha els vehicles elèctrics (EV) d'autonomia estesa, EREV (Extended Range EV també anomenats “Series Hybrid” també anomenats Range-Extended Electric Vehicles REEV), que semblarien un Phev (plug-in) a primera vista, però en els que el motor que dóna potència al vehicle és exclusivament l’elèctric, i en tenen un altre de combustió únicament per a generar electricitat i recarregar les bateries. Només n’hi ha un parell http://en.wikipedia.org/wiki/EREV o tres http://en.wikipedia.org/wiki/BYD_F3DM d’aquest model però trobo que són molt millor opció als Phev plug-in (Prius) ja que d’entrada tenen més autonomia elèctrica, i el sistema mecànic resulta molt més simple. En els EREV si es vol no s’hi posa mai gasolina, als Phev sempre n’has de dur.
  Així doncs qualssevol EV (desde els carritus de golf fins el renault zoe o nissan leaf) pot ser un EREV afegint el Range extender http://en.wikipedia.org/wiki/Range_extender_%28vehicle%29

   Tornant a la nomenclatura, per sort recentment hi ha hagut una nova distinció. Han creat una nova classificació per vehicles pneumàtics híbrids anomenant-los “Hybrid Air” http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2568732/Car-runs-air-set-hit-streets-year-Peugeot-claims-new-hybrid-117mpg.html

http://noticias.coches.com/noticias-motor/hybrid-air-como-funcionan-los-hibridos-de-aire-comprimido-de-psa/77790
  Però Ai las!, resulta que aquest terme ja estaba agafat  amb els avions: http://en.wikipedia.org/wiki/Hybrid_Air_Vehicles , en fi, serà per noms...

   Bé, espero que ja tingueu més clares les opcions i classificacions, ara només falta conèixer la oferta. Els darrers, que segons diuen tindrien molt bona relació qualitat/ecologia/preu, s’esperen pel 2016.El minicat cotxe d'aire era per l'agost de 2014 http://www.dieselcar.in/2014/01/11/tata-minicat-launch-date/

   De fet no hi ha res de nou en tot aixó, la primera patent d’híbrids és del 1905, igualment que no té res de nou usar “biodiesel” (oli) o bioetanol (alcohol), doncs originalment els vehicles de combustió ja n’usaven. Però les modes van tornant, mica en mica.

   La veritat és que tot això encara és merament anecdòtic avui dia; aquí hi ha una llista de les ventes de vehicles elèctrics on es pot comprovar que són una minoria, i no és pas perqué en més d'un segle no haguem trobat la forma de fabricar-los barats, simplement, no hi ha hagut interés en la producció.

   Fins que no tinguin preus competitius amb els de gasolina, (que ja fa anys que podrien tenir) seguirem usant dinosaures com a cavalls.

   Jo personalment, quan penso en comprar un vehicle que em pugui dur arreu voldria que tingués una tecnologia el més simple possible sense dependre de milions de peces i components, ni de materials extranys de difícil obtenció que es desgasten. Per aixó el sistema d’aire comprimit, que pot estar completament fet d’acer i alumini, i que, amb paciència, fins i tot un mateix podria dedicar-se a omplir el dipòsit amb una mantxa (estalviant el gimnàs) em sembla el més raonable.

  Els sistemes de pila de combustible, tot i força simples segueixen requerint una infraestructura i materials que no els fa tant senzills com en un phev pneumàtic,
  També trobo interessant el renaixement dels vehicles a gasògen, ja que literalment, no paren mentre tinguis fusta. En la postguerra va ser molt comú a España aquest sistema d’“autonomia extesa”, ( no pas l’estatut d’autonomia és clar...), sinó el sistema de gasògen. És un generador de gas combustible que afegit als camions i vehicles d’explosió permetia seguir usant-los tot i no disposar de gasolina. Com tantes coses de la guerra i postguerra, sembla que han quedat en l’oblit però per sort sempre estarà en el face i el cinema:

   Quan de petit veia aquesta pel·lícula no entenia que era això d'un "tren de carretera", un camió que crema llenya o carbó com un tren de vapor, amb la seva xemeneia, però sense vies...  El secret està en el "gas de fusta" http://en.wikipedia.org/wiki/Wood_gas .
 No eren facils d’engegar http://www.youtube.com/watch?v=QO3hbc_ihx4 però un cop encesos arriben arreu on hi hagi llenya, i disposant d’una mica d’alcohol o nafta, el problema d’encendre'l es soluciona ràpid
  Aquí podeu veure la conversió http://www.youtube.com/watch?v=X3KipK49v7g, val a dir que tot i que sembli complex, en aquella època força mecànics i enginyers encara dominaven la tecnica dels gasificadors, ja que s’havien usat molt en aplicacions estàtiques, com per a fer gas per l’enllumenat del carrer (luz de gas,  gas de síntesis o Sintegas (Syngas, en inglés) o també interessant "l'alcohol de fusta" conegut com a metanol)