Els humans som uns cracks en descobrir com
funcionen les coses, tot el que ens envolta ho desmuntem, descomponem,
esmicolem fins a veure exactament de què està fet, el problema és que acabem
amb milions de peces que hem d'ordenar mentalment, per sort també ens encanta
classificar. Cada cosa té el seu nom, el seu rang, gènere, cada cosa ben
ordenada al seu lloc, per això quan vaig descobrir els vehicles d'aire, que no
són ni de combustió interna ni externa ni elèctrics ni de pedals, em vaig
preguntar ¿què són? Resulta que són “phev” Pneumatic Hibrid Electric Vehicle. Originalment
aquets vehicles només funcionaven amb aire comprimit, per tant es classificaven
com a CAV (Compressed Air Vehicle), i hi havia trens, submarins, tota mena de vehicles
http://en.wikipedia.org/wiki/Compressed-air_vehiclehttp://en.wikipedia.org/wiki/Pneumatic_motor
Però si avui volem fer un cotxe amb aire
comprimit, també hi posarem la opció elèctrica o de combustió per a fer-lo híbrid,
més versàtil i competitiu. Així doncs tenim els Phev pneumàtics, però al tanto perquè
alhora també existeixen els “Phev” Plug-in Hybrid Electric Vehicle, que poden
ser com el conegut Prius però amb endoll afegit. És clarament un dèficit de classificació.
Un Phev és doncs un vehicle Plug-in però també en pot ser un de pneumàtic.
Per altre banda hi ha els vehicles elèctrics
(EV) d'autonomia estesa, EREV (Extended Range EV també anomenats “Series Hybrid”
també anomenats Range-Extended Electric Vehicles REEV), que semblarien un Phev
(plug-in) a primera vista, però en els que el motor que dóna potència al
vehicle és exclusivament l’elèctric, i en tenen un altre de combustió únicament
per a generar electricitat i recarregar les bateries. Només n’hi ha un parell http://en.wikipedia.org/wiki/EREV
o tres http://en.wikipedia.org/wiki/BYD_F3DM d’aquest model però trobo que són
molt millor opció als Phev plug-in (Prius) ja que d’entrada tenen més autonomia
elèctrica, i el sistema mecànic resulta molt més simple. En els EREV si es vol
no s’hi posa mai gasolina, als Phev sempre n’has de dur.
De fet no hi ha res de
nou en tot aixó, la primera patent d’híbrids és del 1905, igualment que no té
res de nou usar “biodiesel” (oli) o bioetanol (alcohol), doncs originalment els vehicles de
combustió ja n’usaven. Però les modes van tornant, mica en mica.
La veritat és que tot això encara
és merament anecdòtic avui dia; aquí hi ha una llista de les ventes de
vehicles elèctrics on es pot comprovar que són una minoria, i no és pas
perqué en més d'un segle no haguem trobat la forma de fabricar-los barats,
simplement, no hi ha hagut interés en la producció.
Fins que no
tinguin preus competitius amb els de gasolina, (que ja fa anys que podrien
tenir) seguirem usant dinosaures com a cavalls.
Jo
personalment, quan penso en comprar un vehicle que em pugui dur arreu voldria
que tingués una tecnologia el més simple possible sense dependre de milions de
peces i components, ni de materials extranys de difícil obtenció que es desgasten. Per aixó el
sistema d’aire comprimit, que pot estar completament fet d’acer i alumini, i
que, amb paciència, fins i tot un mateix podria dedicar-se a omplir el dipòsit
amb una mantxa (estalviant el gimnàs) em sembla el més raonable.
Els
sistemes de pila de combustible, tot i força simples segueixen requerint una
infraestructura i materials que no els fa tant senzills com en un phev
pneumàtic,
També trobo interessant el renaixement dels vehicles a
gasògen, ja que literalment, no paren mentre tinguis fusta. En la postguerra va ser molt comú a España aquest sistema d’“autonomia
extesa”, ( no pas l’estatut d’autonomia és clar...), sinó el sistema de gasògen. És
un generador de gas combustible que afegit als camions i vehicles d’explosió
permetia seguir usant-los tot i no disposar de gasolina. Com tantes coses de la
guerra i postguerra, sembla que han quedat en l’oblit però per sort sempre
estarà en el
face i el cinema:
Quan de petit veia aquesta pel·lícula no entenia que era això d'un "tren de carretera", un camió que crema llenya o carbó com un tren de vapor, amb la seva xemeneia, però sense vies... El secret està en el "gas de fusta"
http://en.wikipedia.org/wiki/Wood_gas .
Aquí podeu veure la conversió
http://www.youtube.com/watch?v=X3KipK49v7g, val a dir
que tot i que sembli complex, en aquella època força mecànics i enginyers
encara dominaven la tecnica dels gasificadors, ja que s’havien usat molt en
aplicacions estàtiques, com per a fer gas per l’enllumenat del carrer (
luz de gas, gas de síntesis o Sintegas (Syngas, en inglés) o també interessant "
l'alcohol de fusta" conegut com a metanol)
