Translate

dimarts, 30 d’abril de 1974

Explota explotame expló


Miners de Calaf

  El meu avi sempre m’explicava històries de la mina de carbó on va treballar. Per sort ell va sobreviure per explicar-les, però molts altres hi van morir com recentment ha succeït. No crec que en cap lloc del món estigui prou ben pagat arriscar tant la vida d'aquesta manera, però així és com funciona TOTA la nostra civilització, explotant la pobresa i la necessitat. És normal en els humans i demés animals, agafar el que els agrada sense pensar en res més, ni quines conseqüències està tenint ni què passarà quan s’acabi el recurs. Un recurs s'explota mentre és fàcil i es disposa de persones, i no s'explota només la mina d’on s’obté sinó també els humans que hi treballen i que resultem ser un recurs summament fàcil d'explotar gràcies al nostre instint de supervivència i procreació.

   En la natura moltes vegades s'autoajusten els desequilibris d’explotació: quan resulten en un excés d’una espècie es regula amb algun predador, però l’espècie també pot acabar reduint-se o extingint-se per esgotament del seu recurs vital.
   Diuen que els mercats també “s'autoregulen”, avui veiem com això ha implicat l’extinció de “la classe mitja” o de “l’estat del benestar”, però afegint-hi petits ajustos no caldria aquests desgavells "d’autoregulació".
   Com amb la mineria en la que un filó s'explota fins que s'esgota o ja no és rentable, avui dia els 'aturats' (sense feina) són un recurs abundant i no és culpa dels empresaris aprofitar-se’n doncs és la seva natura, però es pot modular amb una regulació tan simple com que el sou ha de ser digne, per llei. Potser aleshores no els funcioni tant bé el negoci, bé, doncs caldrà pensar en algun negoci que funcioni amb sous dignes. Probablement l’empresari no guanyarà tant, però és precisament el que aconsegueix el fet de pagar un sou digne, que la riquesa es reparteixi.

   Cal tenir present que tots som explotadors quan mengem xocolata que han fet uns nens esclaus, quan no valorem l'energia i aigua que cal per a fabricar el que comprem i llencem. Avui estem tan summament connectats, que totes les nostres accions o omissions poden ocasionar greus explotacions de recursos i persones. Per això cal preguntar-se sempre com esfabriquen les coses que consumim i també ens poden ser d’utilitat eines com aquestes:

http://www.myfootprint.org/es/
http://organicus-blog.blogspot.com.es/2012/08/aplicaciones-verdes.html
http://www.sostenibilidad.com/top-10-apps-sostenibles
http://www.20minutos.es/noticia/1658988/0/apps/moviles/medio-ambiente/

http://reutilizayevitaco2.aeress.org/
http://holatelcel.com/apps-que-te-ayudan-a-cuidar-el-medio-ambiente/


I per si no fos prou la explotació durant el funcionament de la mina, aixó es el que solen deixar després, pels segles dels segles...

" Ningú hauria de ser ric, si una sola persona ha de morir " (In Time)