Translate

divendres, 11 de gener del 1974

Bon any i bon profit *

   Seguint amb el "comsumisme" de l'anterior post, si bé algú podria pensar que el capitalisme ja s'encarrega de mantenir la justícia social ja que gràcies a la competència es poden trobar aliments bàsics com pa a preus molt baixos,  resulta que degut a la falta de transparència que esmento en la primera part, no saps realment d'on prové la farina d'aquest pa, ni què hi han posat, ni si s'ha estat just amb els treballadors i el planeta per a fabricar-ho, per tant el capitalisme de "lliure comerç" no garanteix ni de lluny la justícia, ni tenir les garanties necessàries en un aliment tant elemental com el pa. 
   En els últims anys veiem un augment de la competència entre empreses i botigues per a no tancar, intentar sobreviure oferint preus més baixos, i tenim un bon exemple en aquesta investigació sobre el del pa a 20 cèntims en la que el van analitzar per saber de què estava fet. Ningú diu que no puguin ser comestibles, però ¿és lògic que es venguin productes a un preu inferior al de cost? És l'anomenada 'venda a pèrdues'. En el "lliure comerç" se suposa que s'hi val tot per a tenir més clients, però quan sorgeixen aquets productes hem de preguntar-nos de què estan fets, com es fan, i d'on provenen; les empreses són lliures de vendre i els consumidors de comprar o no, però els consumidors que prenen la decisió són realment lliures? realment en una situació com la actual pocs ho són, sobretot si la majoria es veu forçada a escollir l'opció més econòmica per a poder sobreviure. L'estat hauria de vetllar per a garantir la llibertat, però al contrari, tristament veiem com no pot garantir ni la supervivència dels seus ciutadans, i com cada cop més gent passa fam aquí, en un país en el que no fa tant es manifestava per a aportar més solidaritat al tercer món.

   Encara no sabem com afecta la salut d'una persona que mengi només pa de 20 cèntims i begui aigua de l'aixeta. Per sort cada cop més gent reclama més informació en l'etiqueta del producte i sorgeixen aplicacions com aquestes.
  El cert és que a Espanya aconseguim preus mínims fins i tot per a cerveses i refrescos, tant reduïts que a l'Europa del nord els sembla impossible, per a ells una cervesa a 22 cèntims és com regalada doncs allà valen 10 vegades més (mínim). Com veureu tot seguit això és degut a que ja estem fent, erròniament, "comsumisme" i ni ho sabíem.

Quant val una cervesa?

    Així doncs el que també m'he preguntat aquestes festes és com es pot fabricar una llauna de cervesa per menys de 20 cèntims o un brick de vi des de 50 cèntims. No em surten els càlculs, i passa el mateix amb altres begudes, refrescos i sucs, sempre de marques blanques, o desconegudes, però en tot cas sembla que si el contingut de la llauna o brick fós simplement aigua resultaria més car. Com pot ser doncs que es venguin a un preu tant baix? Podria ser que la companyia accepti certes pèrdues en un producte a canvi de que li reporti guanys en un altre...potser les grans distribuïdores s'ho poden permetre, tot esperant que algú que va a comprar cervesa a 20 cèntims comprarà altres productes cars dels que donen beneficis. Sembla arriscat per la empresa distribuidora, i difícil d'imaginar que l'empresa productora que ha pagat les matèries primes, el transport, la fabricació etc, al final pugui  vendre el producte als grans distribuïdors deixant marge per a que aquets no tinguin pèrdues venent-ho tan barat. No hi ha manera, no em surten els càlculs, algú ha de perdre diners a no ser que com sempre els posem entre tots. Clar aquí està el secret, l'estat subvenciona empreses per diferents motius com pot ser la creació de llocs de feina, fet lloable però alerta amb el resultat ja que mentre l'estat redueix el pressupost de sanitat i educació pública, estem subvencionant empreses per poder vendre cerveses a 20 cèntims.
   Hi ha casos en els que podríem discutir, per exemple si subvencionem una empresa que fabriqui sucs, doncs si tenen un valor afegit com fomentar la salut (sense sucre afegit) seria profitós, però hi ha coses on els diners de tots no hi haurien d'anar, no només perquè enriqueixen a unes empreses en particular sinó perquè al final acaba perjudicant-nos a tots. Bàsicament estem subvencionant botellons. 
   Segurament avui ens semblaria lògic afirmar que no s'haurien de subvencionar les tabacaleres per molts llocs de feina que creïn. És una mica tornar a la idea de l'economia del bé comú, ser conscients de en què gastem els diners, ja que és el poc poder que ens queda si és que en tenim, i aquells que fins i tot poden guardar-ne als bancs en dipòsit i plans de pensions, també poden procurar que els seus diners no s'usin per subvencionar coses encara pitjors, gràcies a alternatives als bancs convencionals com ho és la banca ètica.

   Tot just portem 30 anys de "DemoCrapitalisme" aquí al sud d'Europa, i aquesta crisis ens portarà, espero, a replantejar-nos el poder individual que realment tenim. Tant en la forma de governar com d'educar les persones, no crec que sigui qüestió de prohibir, sinó de premiar als productes i empreses més profitosos per a tots, i això és quelcom que individualment i entre tots ja podem començar a fer.


Fum Fum Fum

   Recordo quan era petit que per Nadal el tió cagava llaminadures, monedes de xocolata, paraigües de xocolata, i també cigarros de xocolata. Francament no sé si s'ha prohibit la comercialització dels cigarros de xocolata, ho veig possible si fins i tot s’està plantejant prohibir fumar els cigarros electrònics (en una oficina o qualssevol lloc hi ha ambientadors molt més tòxics). També prohibeixen absurdament les bombetes de filament, és lògic potenciar les de baix consum sí, però fixeu-vos que ara es venen les prohibides amb un altre nom "escalfador ultraeficient". Tanta prohibició no fóra necessària si tots assolíssim unes bones capacitats crítiques, intel·lectuals, aprenent a raonar amb tolerància i respecte a la llibertat individual; aquesta societat tant ben formada seria utòpica i per tant a la pràctica ens calen regles i prohibicions. El problema és que no n'hi haurà mai proutes si no hi ha informació veraç, transparent i totalment accessible. Així, un cop haguéssim vist realment el que mengem i quins medicaments ens calen de veritat, passaríem a reclamar més transparència en els productes de neteja i cosmètica, i potser exigir una mica més de serietat i rigurositat en els anuncis. I seguiríem amb els aparells electrònics dels que ja he parlat, per desgracia el problema és el gran desconeixement, i no és que la informació no sigui sempre accessible sinó que hi ha molta informació contradictòria que desanima la poca intenció conscient de buscar-la. Per exemple, si mirem les webs  de contaminació ambiental http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1  http://www.ub.edu/mair/air-quality-no2.php?day=Today&time=mov  veiem que informen dels nivells de CO2, monòxids, nitrats, i ozó (O3) ah però... no era tan bó l’ozó? no home, a 25 kilòmetres d'alçada sí que fa servei però aquí baix contamina ja que és molt tòxic, s'usa per desinfectar, però com que es va posar de moda, ara la gent compra aparells que generen ozó per posar-los a casa seva pensant que han de matar milers de bacteris, quan el que fan és intoxicar-se, molt millor seria un filtre d'aire. La poca rigurositat en subministrar i acceptar la informació com a vàlida pot conduir a greus enganys i estafes com els múltiples "objectes protectors de radiacions", cacharros que fa temps apareixen amb noms com Orgonita, que potser fan bonic, tenen formes maques i simètriques, però poc més.

   En aquets moments sembla clar que no podem confiar en l'estat per a protegir-nos, s'ho ha guanyat a còpia de corrupció. Per tant l'única solució és que tot sigui més accessible i ens fem conscients i responsables dels nostres actes. Haurem de controlar l'estat, hi ha uns grans moviments, nous partits, i partits anti sistema i anti-partits (X, CUP...), i webs i programes que pretenen informar amb veracitat, per exemple http://quehacenlosdiputados.net. La clau no està en un sol punt sinó en que mica en mica posem allò que falti al sistema, i treguem el que sobri. No hem de creure que tot està determinat, la societat del segle XXI tot just acaba de començar.

*Part 2 de 2

Altres webs per a més  http://www.transparencia.org.es/
 http://www.transparency.org/country#ESP_DataResearch