Translate

divendres, 27 de desembre de 1974

Mis respuestas al Liberalismo

La verdad no se si se entiende todo lo que escribo, si toda esta palabreria consigue tener sentido. He escogido unos videos bastante aleatoriamente sobre liberalismo, vistos rápidamente si se entiende lo que escribo deberia entenderse mi posición al respecto

En esta simplificación de la realidad https://www.youtube.com/watch?v=4Ttbj6LAu0A que problemas prácticos encontraria mi criterio?

Acuerdos entre empresas para fijar precios y salarios. Especulación con el valor de materias y trabajo, perfectamente se puede conseguir modificar el valor de todo, mucho mas no pagar un sueldo digno. voluntary? como va a serlo si tengo hambre? lo que se pretende es que el estado sea menos, pero no a cambio de mas empresa sino a cambio de mas democracia y participación directa. "big goverment/companies" "Structural nature of politics" es lo único que podemos ir cambiando la sociedad, lo que es mucho mas dificil de cambiar es el poder que ya tienen las empresas y el capital. So we should hope that capitalists will use their power on behalf of the vulnerable? se trata de reducir el poder del estado aumentando el de las personas, no el de las empresas
Marx no inventó que el capitalismo explota, la acumulación de capital (por definición capitalismo) inevitablemente explota. La acumulación crea diferencia, y la diferencia permite la explotación a no ser que haya fuertes reglas. Y si uno piensa que sí, que tendria que haber cierta legislación y control independiente a las empresas pero parece utópico, igual se puede desear para los estados.


https://www.youtube.com/watch?v=4hhSsIpjtzY I see he believes everybody is granted same amount of education and freedom by nature, but he is so wrong... If your busines fails you DO get eaten by predators, again, its not allways voluntary. Para poder escoger bien alguien ha tenido que escoger mal, no podemos ser un poco amables con esos pobres diablos?

https://www.youtube.com/watch?v=b5YOIUpLpLI Pues claro que no fue el capitalismo lo que le permitió hacerlo fue la libertad.

https://www.youtube.com/watch?v=-GVP7dmcHBQ Podria estar ante el nuevo creador de un estilo musical pero no, tiene que conducir buses porque da dinero. No habrá gente que quiera conducir buses y no quiera ser músico? pues en todo caso buscale algo que le interese mas, seguro que no te dira que no, y por supuesto que paga tasas, o no lleva ropa? o no come?, el está dispuesto a llevar una vida miserable con apenas nada de dinero, lo justo para cumplir un sueño, pero creen que deberia quitarselo todo, el dinero y su sueño.

https://www.youtube.com/watch?v=zA1ioym5OYA "invalances is why the system works so well", nada mas que añadir señoria (que pretende que las compañias solucionen la pobreza que crean con un poquito de caridad) tecnologia: sinceramente me parece que hace unos 50 años que disponemos de sobrada tecnologia para solucionar el hambre y la pobreza.



Confesión

 En realidad desearia que alguien me convenza de que no es así, quisiera poder creer que estoy equivocado. Porqué como ya he dicho en otros foros, si tengo razón, no hay solución. El capital empezó y acabará, pues cualquier otra opción no le es rival. Si en un pais momentáneamente se intenta algo, será muy potente la oposición, pues tanto estados como capital son hoy dia los poseedores de armas y control. Han llegado ahí con la violencia, y parece que por mas que intentemos evitarla, sigue presente. Hay que cambiar totalmente el paradigma, la relación de los humanos con nosotros mismos requiere una evolución cultural, superar a la naturaleza.

 Creo que el desarrollo actual nos lo mereceríamos si hubiesemos tenido a la par un desarrollo moral y de responsabilidad ejemplar en la práctica totalidad de la población desarrollada. Pero cómo podemos pretender que en vez de eso la educación, algo tan básico, quede tambien en manos privadas, pudiendo decidir una moral y responsabilidad cualquiera que beneficie a un particular.

 Amb tot el progrés dels últims segles seguim havent de guanyar-nos la vida cada dia, lluitant per existir. I no puc evitar sentir que per a que jo la guanyi algú l'ha de perdre.

dijous, 26 de desembre de 1974

Addenda



No por definición pero con su amparo, el capitalismo de “libres estados” o de libre mercado a la práctica, hoy en día expropia en muchos casos mediante la violencia los recursos de una zona y se sirve de los recursos de los Estados para hacerlo. A la práctica, hoy en día el mercado no garantiza calidad, el mercado sólo ofrece lo que le da dinero, que no tiene que ser lo mejor ni mucho menos y procura limitar las elecciones que podamos tener, y pienso que mientras el dinero sea la meta, lo mismo pasaría si se le da total libertad. Me parece que a la práctica ya tiene mucha mas libertad de la que merece porque efectivamente, los estados y los mercados están mucho mas unidos de lo que debieran. Entiendo que teóricamente no es así, que el estado es una cosa y el mercado otra pero creo que lo que sucede refleja claramente que el oximoron es real. Y quizá todo sea porque el único mercado existente es el mercado de capital, de dinero, porque todo tiene un valor económico, oferta-demanda, que se aleja fácilmente del valor real mediante la especulación por ejemplo, pero de muchas otras formas.

Si el libre intercambio lo aplicas a un sistema equilibrado, perfecto, pero si lo aplicas a un sistema que inicialmente es desigual está potenciando una explotación sin remedio. El país pobre lo seguirá siendo por mucho tiempo, o para no serlo tendrá que hacer importantes concesiones. Lo mismo con las personas, cómo soluciona el problema del nacimiento el capitalismo? Somos iguales en el nacimiento? o también debemos ser distintos desde el principio, los pobres siempre pobres a no ser que tengan un golpe de suerte? La igualdad debe entenderse en los derechos fundamentales, cómo puede causar eso una injusticia?  Alguien que por herencia o por suerte dispone de información privilegiada, puede tener ganancias ilimitadas moviendo unos números en una pantalla, especulando, mientras la mayoria requiere de trabajos físicos, cuyo mismo desenvolver acabará desgastándolos e impidiendo que los sigan realizando, y eso ganando el sueldo mínimo, o menos.

Los africanos, o los españoles que emigran no creo que deseen marchar de su tierra. Lo que desearían es tener el mismo progreso allí. Lo que hay que hacer es devolverles el dinero que les robamos, el déficit que los ricos crean durante siglos. La cuestión es deshacer las injusticias existentes, no creo que se puedan solucionar aplicando el mismo sistema que las crea. Sin duda hay conflictos que son de difícil resolución, y puede parecer imposible que se puedan solucionar desde fuera, pero me da la sensación de que si no hubiesen intereses económicos muchos conflictos se solucionarían con la simple cooperación de las potencias mundiales.

Como ya he dicho antes no creo que los principios básicos que contiene el comunismo se hayan podido aplicar en la práctica, siempre ha estado presente el capital y los intereses que genera. Se puede decir realmente que hayan fracasado sus principios? 
Y quizá nunca puedan aplicarse, pues el primero en llegar gana, no?  El capitalismo surgió espontáneamente, eso no significa que sea lo “natural” ni bueno ni lo mejor. Deberíamos poder establecer los valores que queremos potenciar en la sociedad. Pero nunca ha llegado a tener competidor, porque en eso hay que reconocérselo, la explotación no tiene competidor.
Hay muchas cosas a debatir en estos momentos, el consumismo, el crecimiento, la información… pero creo que es básico el problema de la explotación y no veo como el libre mercado puede aportar alguna solución. Sé que parece que si la riqueza global aumenta, los pobres cada vez lo son menos, y es cierto pero no del todo, a no ser que el incremento de la desigualdad sea una ilusión mediática con extraño propósito. Alguna solución debe haber, tampoco digo que sea una que ya tenga nombre. Pero no hace falta retroceder mucho en el tiempo para ver la enorme persecución y represión de las ideas contrarias al capitalismo que hizo el principal estado capitalista. Vemos constantemente como toda idea de justicia y de repartir el mundo equitativamente resulta enfrontada a intereses privados ya sean empresas o estados, da igual.

 Que lo bueno, o la calidad dependa de lo que interese a más gente tiene muchos matices, en todo caso a gente competente en ese campo. Si el simple interés de la gente es garantía de calidad,  habría que invertir mucho en formar e informar bien a la gente para no vivir en un mundo sometido a la publicidad y el marketing...como ya va sucediendo. El pueblo soberano sin duda, pero bien informado. Dejar en manos de manipulados instintos primitivos nuestra sociedad es, como poco, perezoso e imprudente.

Muchas veces se piensa que la evolución humana se basa en la competición, pero luego te das cuenta que los inventos y el progreso surgen inevitablemente a través del conocimiento. Y lo que veo, o por lo menos me lo parece, es que la competencia entre intereses privados lo que consigue es que siempre haya que rebajar el valor del trabajo, cada vez son menos los que consiguen venderse caro y solamente unos pocos acaban dominando la economía.

Creo que por la ilusión de la riqueza y libertad el capitalismo nos hace aceptar muchas cosas nefastas, tendremos crisis periódicas, explotación, especulación...si no es así me gustaría verlo algún día pero simplemente creo que es un resultado que no se espera partiendo de las condiciones iniciales que lo definen.

Si el oximoron es real y estamos gobernados por un monstruo de dos cabezas, con cual nos quedamos? Se puede cortar alguna? Siempre querrán juntarse estados y empresas, siempre tendrán intereses y en un sistema de capital acabaran siendo lo mismo a no ser que haya eficientes regulaciones en un sentido u otro.

Nunca ha existido un país civilizado sin gobierno, o gobernado solamente por empresas, desconocemos si es posible. Pero tampoco ha existido nunca un pais que no se base de algun modo en el capital y en la explotación ya sea en sus fronteras o hacia otros paises, me gusta pensar que es posible.


Tengo mas preguntas que respuestas pero la certeza de que lo que veo no me gusta, y que si todos o la mayoria estamos de acuerdo en que hay muchas cosas a cambiar, habrá que empezar a plantearse cómo se puede lograr.

TEST

 La verdad no se si se entiende todo lo que escribo, si toda esta palabreria consigue tener sentido. He escogido unos videos bastante aleatoriamente sobre liberalismo, vistos rápidamente si se entiende lo que escribo deberia adivinarse mi posición al respecto

En esta simplificación de la realidad https://www.youtube.com/watch?v=4Ttbj6LAu0A que problemas prácticos encontraria mi criterio?

https://www.youtube.com/watch?v=4hhSsIpjtzY

https://www.youtube.com/watch?v=b5YOIUpLpLI 

https://www.youtube.com/watch?v=-GVP7dmcHBQ

https://www.youtube.com/watch?v=zA1ioym5OYA 

 Ver mis respuestas

dimecres, 25 de desembre de 1974

Addendum

Versión corta

"igualar algo que es desigual" vamos a intentar averiguar algún dia porqué es desigual? me pregunto si puede haber interés en mantener la desigualdad de base. Todos somos distintos si pero, hay mejores y peores? de nacimiento? implicaria eso que los débiles o enfermos no merezcan los mismos derechos? Se entiende que no, pero rápidamente se asume que hay gente que pudiendo trabajar no lo hace, pero y si es que no puede? a lo mejor la misma persona trabajaria como el que mas en un trabajo que no ha tenido la suerte de tener, en uno que le motivara. Está claro que el trabajo soñado no lo puede tener todo el mundo, pero se le puede motivar o buscar soluciones, la propuesta capitalista es motivar en tanto que si no trabajas te mueres,  es una solución de éxito asegurado pero a qué precio, no hay nada mejor? Hoy mucha gente necesita dos o 3 trabajos malpagados para subsistir, pero el mero hecho de tener varios trabajos, aunque te permitan ganar suficiente, no te permite llevar una vida digna y feliz. No seria mejor en estos casos que tenga un trabajo de pocas horas y cobre poco, pero reciba ayudas para poder tener dignidad y felicidad? Y quizá formarse para conseguir el que le motive mas y gane mas. En definitiva repartir el trabajo y el dinero. Sin duda ante las ayudas está el miedo del fraude y el 'apalanque' pero en eso estamos todos en contra y no debiera ser tan complicado evitarlo hoy dia. Ninguna teoria ni ideologia es capaz de crear lo que no puede existir, el trabajo ideal para todos, pero sí acercar la felicidad y la dignidad todo lo que sea posible.
 "se aprovechará del esfuerzo de unos para compensar la falta del mismo de otros" es exactamente lo que hace la explotación. Y no me quito culpa, soy el primero que se considera un explotador por el simple hecho de que, por ejemplo, tengo toda esta tecnologia y gasto energético que no tendria, o me habria costado mucho mas si no lo hubiese fabricado en gran parte personas explotadas.
Sin duda abrir fronteras, ahora bien, el rey del capital (EUA la empresa-estado mayor del mundo) me permite a mi ir libremente allí a trabajar y recuperar lo que va robando por el mundo? ni de coña, to pa ellos, sólo entra quien interesa o eso intenta. Ya se que no es el ejemplo de liberalismo real, pero el mercado liberal de fronteras abiertas y cero tasas muy facilmente resulta en un buffet libre de especulación y esclavismo, asi empezaron las colonizaciones. Antes de poder hacer eso hay que solucionar muchos problemas que el capitalismo de libre mercado no toca, entonces, quien se ocupa? Sin duda la explotación mundial no se acabaria porque un pais consiga aplicar realmente los principios que lo impidan, debe ser algo a gran escala, pero no veo porque el liberalismo total se quiere aplicar sin mas, mientras que un diálogo y cooperación para evitar la explotación y la pobreza parece tan complicado. Es realmente naturaleza humana o simple cultura?

En internet la pregunta "¿Por que los países comunistas no funcionaron ?" tienen algunas perlas:

"el socialismo de ahora es todos iguales en la miseria" mejor unos pocos ricos y millones de moribundos? el mundo es muy grande porqué la gente no se da cuenta?

"Es increíble que se alimente mejor un perro en un país capitalista, que un humano en un país comunista" Sin duda, y probablemente el que lo escribe compre o haya comprado alguna mascota, pero por algun motivo o distracción no se le ocurre que podria gastarse el dinero que le cuesta en ayudar a otro ser humano mas desfavorecido.

"la COOPERACION VOLUNTARIA, se fomenta con el capitalismo" dependerá de la educación, que yo sepa el capitalismo no es un sistema educativo, como mucho lo que te enseña es que si tienes mucha suerte y con esfuerzo quizá puedas comprarte un buen pedazo de mundo.

"te quita libertad y mas importante aun la Meritocracia"
Todos estamos de acuerdo en los derechos humanos fundamentales, ahora bien, cuando alguien trata de garantizarlos dicen "no! yo creo en la meritocracia" en qué quedamos? Sobre la Libertad, no creo que nadie merezca tener la libertad de escoger un balón fabricado por niños esclavos si estamos de acuerdo en los derechos humanos.

Decir que el comunismo ha fracasado, es como decir que la Paz Mundial ha fracasado. Cierto, y por qué motivos? eso ya es mas complicado, quiere decir que debamos abandonar la idea de la paz mundial? que es algo absurdo? contra la naturaleza humana? yo me niego. No ha fracasado la ideologia de la justicia y de la igualdad.


Por otro lado reconozco que en nombre de la ideologia comunista se han hecho muchas barbaridades, que poco tienen a ver con ella, bien recogidas aquí http://www.taringa.net/posts/info/2234627/El-comunismo-fracaso-10-razones-que-lo-confirman.html

Sin embargo por mucho que la naturaleza humana requiera de esas recompensas que ofrece el capitalismo, no debemos conformarnos con que tiene que ser asi y aceptar tambien lo malo, el capitalismo se puede modificar para conseguir mas justicia, o bien el comunismo se puede modificar para conseguir mas humanidad. O es que el capitalismo es perfecto para la sociedad en todo el mundo? realmente me cuesta creer que el libre mercado del capital pueda ser esa justicia perfecta para la humanidad.

Podria pensarse que simplemente se trata de escoger entre "Todos tenemos derecho a la vida" o "Todos tenemos derecho a ganarnos la vida". Pero si escogemos distinto segun la suerte que hayamos tenido, se invalida esta disyuntiva, no es algo que pueda someterse a elección. La vida ES y debe protegerse y preservarse. En algo tan fundamental todos los seres humanos debemos ser conscientes y entender todas las implicaciones de nuestras creencias y actos.


Yo sinceramente entiendo a los que piensan que la humanidad es algo a preservar a toda costa. Los entiendo porque valoro la singularidad del ser humano. Entiendo que por ese motivo incluso alguien se plantee la 'necesidad' de colonizar Marte, pues si sucediera un cataclismo planetario, es muy poco provable que afectara a los dos planetas a la vez, así que la especie siempre sobreviviria y podria recoloniza el planeta afectado cuando las condiciones lo permitan. http://www.msn.com/en-us/news/technology/5-undeniable-reasons-humans-must-colonize-mars/ar-BBjbzjC#page=2
Lo entiendo pero... WTF?!? en serio hay que cargarse hoy, ahora, ya, a media humanidad para evolucionar tecnologicamente lo suficiente como para colonizar un planeta en los próximos siglos?? Vamos a ser realistas, si un cataclismo así solo pasa en cientos de millones de años, tenemos mucho tiempo aún para conseguir la utopia de justicia humana antes de tener que pensar en cataclismos. Es mucho mas provable que las desigualdades que generamos nosotros mismos nos autoexterminen asi que, ustedes veran...Para mi algo mas realista es plantearse una renta basica universal...pero planetaria. Si aceptamos el derecho a la vida claro està, y queremos seguir usando el dinero, pues no veo otra solución mas directa.


Luego viene la versión larga (sorry), casi para un post, quizá lo pongo por algun lado o con el del capitalismo, se pueden comentar anónimamente tambien.

dimarts, 24 de desembre de 1974

Capitalisme: reacció en cadena



   També se'n podria dir l'efecte bola de neu “snowball effect”: una bola que cau pendent avall agafant cada cop més i més neu, creixent contínuament fins que la neu s'acaba, o bé la muntanya, o s'acaba la pendent. En la natura això és el que passa, però en els sistemes artificials creats per l'home la pendent és infinita i la bola pot créixer sense límit. Que vull dir amb això? Imagineu una empresa que té cert èxit, i es diversifica, i crea altres empreses. Unes tenen èxit, altres no, s'ajunta amb altres empreses, i juntes van creixent. Ara es diu ‘multinacional’ i és immensa, i sembla no tenir límit, però imagineu que no era una empresa, sinó un país, els seus funcionaris són els treballadors i els governants els directors; hom creuria que fan el millor pels treballadors, pels ciutadans, però busquen el millor per l'empresa, i el millor són més diners, perquè tot es paga amb diners, i és igual d'on vinguin si serveixen per fer escoles i hospitals, entre altres coses clar.

   Com s'atura aquesta bola de neu que ara és un allau?  Un cop el capitalisme va néixer, és com l'inici d'un foc, crea un desequilibri energètic, una situació inestable que s’estén per tot el voltant mentre trobi combustible. El capitalisme es basa en explotar l'entorn (tot el que hi hagi) i acumular-lo en altres mans, en forma de diner/capital acumulable sense límit. I s’estén arreu, ni les fronteres acaben impedint-ho. Ho va intentar en certa forma el comunisme però va fracassar. Els vencedors van assegurar-se d’eradicar totalment aquesta ideologia de les seves files. Ho van tenir fàcil, no eren rival per a la "LLIBERTAT" que el capitalisme prometia.
   Els visionaris plasmaven en les pel·lícules i llibres tot de contes senyalant el monstre roig. Pocs van desmarcar-se, proposar una alternativa viable, i no és d'estranyar que avui ningú els conegui, el capitalisme tot ho engoleix i allò que no pot, ho oblida. 'The world set free' és un llibre històricament molt rellevant, d'un gran autor H.G. Wells, però que ni s'ha traduït ni es coneix.

   Les empreses no deixen d’immiscir-se en l'estat i ja en queda poc d’aquest, les lleis es fan al seu gust - exemple anti-pirateria (que s'espavilin elles i no ens culpin a tots), concessions, concertacions, pseudo privatitzacions i pitjors, requalificacions, macroedificacions, macro complexos consumistes, permissivitat amb discoteques, els comerciants que obrin quan vulguin, impost extra absurds a productes alternatius, il·legalitzacions exprés com dels taxistes contra Uber - si l’estat finalment desapareix el que quedarà serà la llei de l'empresa, el capital pur, la llei del més fort, l’empresa serà l’estat. O potser hauria de desaparèixer l'empresa?

   Com monstres de dents de ferro, el consumisme/capitalisme/explotació (digues-li com vulguis) s'alimenta de tot el que existeix, ha existit o existirà. Sense límits. Però es fa l'estètica, amaga les dents en disfresses boniques, anuncis amables, noies maques i famílies felices. Marketing. El que abans ens diferenciava més dels animals, principalment, la capacitat de prendre decisions de forma raonada, ara és precisament això el que el sistemes de marketting intenten evitar, aconseguint que prenem les decisions moltes vegades irracionalment, o raonant ells en comptes de nosaltres.
Pensem-hi dos vegades, o tres si cal. No ens deixem enganyar, cal dir a les coses pel seu nom ja que si no, som nosaltres els que ens auto-enganyem.

   El diner dóna un poder que no s'hauria de tenir, per exemple: google ara podria estar pressionant econòmicament per ser l'únic buscador predefinit, podria extorsionar com vulgui per a aparèixer o no en els seus resultats, podria apoderar-se de tots els programes i 'gadjets' informàtics que vulgui, gràcies que un dia, fa molt temps simplement va tenir un cop de sort. No sembla just. No dic que no mereixi èxit per les coses que ha fet bé, però tant especial i únic és? tant bé fa? Si es pogués mesurar, no crec que es correspongués en absolut amb el poder que actualment ha obtingut.

   No pot ser que una empresa tingui drets i llibertats com una persona, però no adquireixi, o pugui desfer-se de les obligacions i responsabilitats. El sistema així sempre obliga a competir salvatgement, i un cop alguna part ha obtingut avantatge, li afavorirà de forma desmesurada. La desavantatge que tenen sempre els països més pobres és potser el problema més greu a resoldre, i amb l’excusa de la llibertat i la globalització s'inclouen en un sistema en el que sempre estaran en desavantatge. Si exigir condicions dignes a tots els "made in precaris" és "proteccionisme", endavant, si no ¿com avançaran cap a millors condicions? ¿a base de que els que es 'forren' dalt de la piràmide  vagin repartint cap a baix? això ja sabem que no és prou eficaç ni just. L'únic just és repartir beneficis entre tots, garantint els mateixos drets a tothom, cal començar a entendre-ho. Però sempre hi ha molt màrketing contra aquestes propostes, ja que es veu com de fet lo contrari atrau molt més a l'esperit aclaparador i certs instints animals que conservem, però aquest defecte no pot servir de justificació cap a models injustos.

En resum:

El sistema diner/capitalisme implanta un estat/govern fictici allà on va, desvirtua la realitat, emmascarant tots els productes amb uns valors creats per interès.

El sistema diner/capital només et garanteix UN dret: el de treballar, i si tens sort, tindràs bona feina per comprar altres drets bàsics, si no ni això.

No podem fer fora governants i quedar-nos amb el més tirà de tots, el diner, és el que ens governa sense ètica ni raó.

El diner crea "estat", crea jerarquia i control. Al final una empresa va prenent el control i poder inevitablement.

Hi ha camins cap a alternatives viables i justes, l'economia del bé comú, les propostes de la CIC, implementar aquelles tasses que mai volen, evitar especulacions, moltes coses que no treuen llibertat a ningú, només a les empreses, però recordem que NO SON PERSONES, per ara.

Si no es fa res, el sistema seguirà sota pressió, fins que exploti.

divendres, 22 de novembre de 1974

Gràcies i disculpin les molèsties



   Avui m'he sentit profundament agraït i afortunat d’haver-vos conegut a tots i a totes. També especialment afortunat i agraït d'haver existit durant aquesta meravellosa època. M'he vist impressionat i sorprès per lo ràpid que ha canviat el món, però també de les moltes vegades que s'ha repetit la història en el breu temps que hi he passat fins ara.  Tot i que no ho manifesti sovint, sempre duc amb mi aquets sentiments però no trobo necessari compartir-los, no em produeix especial satisfacció, potser perquè els considero normals, obvis, garantits.  No ho són. No ho són per molta gent en el món. Però jo he tingut la sort de que ho siguin i és això el que avui també agraeixo.

   Jo penso així: els aniversaris els celebren els pares. És a dir, evidentment un s'alegra cada dia (o casi) d'estar viu, jo particularment em sento molt privilegiat i feliç de poder existir en aquest món, cada dia, i tots els possibles. Però la celebració de la vida ningú la viu tant com un pare/mare. La importància del naixement, després dels mesos d’embaràs queda reflectida en l'alegria i celebració que cada any es fa d'aquell esdeveniment. Evidentment sempre hi ha excepcions però entenem que així és la immensa majoria, o és desitjable que ho sigui. Després, per inèrcia, moltes persones segueixen celebrant el seu aniversari, doncs els agrada, com no, una festa en honor seu amb regals, i conviden a altre gent, amics, coneguts etc... Bé, no ha estat mai el meu cas, sempre m'havien d'obligar de petit a fer invitacions i la parsimònia amb els companys de classe. No nego que m'ho passés molt bé a la festa, però per mi no és una necessitat celebrar un dia concret, tot i que entenc que sigui pels pares una forma de canalitzar tots els seus sentiments d'aquell dia tant especial.

   Així doncs, un mateix comença a apreciar-la, per comparació amb els altres: si ells la fan, jo no hauria de ser menys; però crec que sempre he trobat la festa immerescuda, innecessària, no recordo un any en que el repartir els carmels-invitació no em resultes una mica desagradable, prepotent potser. No sóc gaire afí a l’exhibicionisme ni centrar l'atenció en mi. Bé, potser algun cop... recordo un any en el que un company em va prometre un ninot que realment desitjava, al final desgraciadament no me'l va poder portar i la decepció va ser ‘gegant’ en termes de criatura, és clar. En definitiva crec que hauria preferit que les festes se celebressin igualment però sense cap mena de protagonista, pel simple fet de jugar i passar una estona agradable.

   Mai he trobat gran plaer en el reconeixement rebut d'altres persones doncs les reconec iguals i per tant no sento lícit destacar. Com mai trobo satisfacció en la victòria sobre un altre persona. Sobretot les competicions, carreres, equips on un guanya i l'altre perd em semblen sempre absurds. En aquest sentit hi ha molts jocs i activitats que es poden fer sense guanyadors, o on tots guanyen http://mrgym.com/CooperativeGames.htm

   Pel que fa a mi reconec que s'afegeix una certa comoditat en la solitud, mai m'ha espantat trobar-me sol amb els meus pensaments. Mai he tocat el piano per a que m'escoltin, sinó per a poder escoltar jo els meus sentiments. Tots som diferents tot i que iguals i a mi m'ha tocat ser així. Espero no ofendre a ningú, desgraciadament del mal que puguin fer els nostres actes u omissions ens n'adonem massa tard. Em disculpo en cas que així hagi estat i recordin sempre que sereu:

oh benvinguts!, passeu passeu https://www.youtube.com/watch?v=818sw10xdbs
si és que hi ha cases d'algú.



case

dimecres, 20 de novembre de 1974

En principi, de precaució.

   En principi de precaució es volen prohibir els cigarros electrònics. No porten cap component cancerigen però els equipararan al tabac perqué porten nicotina i la nicotina es tòxica. Si però, quant toxica? T'hauries de menjar varies capses de cigarrets per a tenir una intoxicació per nicotina. La nicotina no és lo pitjor del tabac, nicotina en porten molts altres aliments http://cruisingtips.net/mbc/?p=3330 http://www.ask.com/question/what-contains-nicotine No és que la planta de tabac es dediqui a fer nicotina principalment, sinó que és un producte que fan molts vegetals. Lo pitjor del tabac és indubtablement el fum, les partícules i productes tòxics resultants de la combustió. Igual que el fum dels cotxes, però no només son tòxics sinó que a més són molt cancerígenes. Es cancerígena la nicotina? no, es creu que el deribat http://en.wikipedia.org/wiki/N-Nitrosonornicotine ho és tot i no tenir-ne constancia en humans, però sens dubte no pots prohibir els tomàquets o els cigarrets electrònics perqué els derivats puguin ser cancerígens o sí? bé potser per precaució, però sembla que si hi hagués efecte cancerigen seria molt poc i només a qui n'ingereixi en grans quantitats. A més si prohibim tot lo que ocasiona deribats i subproductes tòxics, en fi, absolutament totes les substancies al metabolitzar-les fan que es generin tòxics i productes cancerigens, com el formaldehid...
 No hi ha prouta base com per arribar a prohibir aquets cigarrets electrònics, en cap situació per motius de salut*, en tot cas per motius "estètics" : poden donar mal exemple als infants sens dubte. Aleshores que fem amb allò que té molta més base científica? perqué no hi ha precaució quan s'irradia a tot el món a totes les persones indiscriminadament amb una radiació de microones que, com amb els cigarrets electronics, ningú ha demostrat que sigui inocua? Això és el que deia la OMS sobre els cigarrets http://www.who.int/tobacco/communications/statements/eletronic_cigarettes/es/ (ara l'han modificat) però venia a dir: com que no s'ha demostrat que son inòcus, i de fet sembla que algun component podria ser tòxic o cancerigen, millor no usar-los. Per qué no diu el mateix dels mòvils? s'han trobat efectes ordres de magnitud pitjors, no només patologies neuropsicològiques, hi ha casos de tumors cerebrals, tots els movils i aparells que emeten radiofrequencies estan considerats posiblement cancerigens, milers d'estudis i científics demanen menys radiacions, però la OMS no diu res (a part del que no pot negar), només el parlament europeu comença a protestar. En canvi amb aquets cigarrets que amenacen amb fer perdre diners sí que s'hi posen fort.

   En fi, cal suposar que els cigarros estan dissenyats de forma que els nivells de nicotina que poden inhalar les persones i els del voltant son similars als cigarros normals. Al menys és el que s'espera, tot i que caldrà verificacions periòdiques com amb tot producte, és clar. Al contenir similars nivells de nicotina, o menors, (de fet un mateix pot anar-la reduïnt i en molts casos no en porten gens), ens pot ajudar molt aquest estudi per entendre els nivells a que s'estaria exposant la gent, i comparar-ho amb altres fonts de nicotina
 http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJM199308053290619 en que mostra la relació amb verdures.

*Bé, allà on no s'hi poden entrar ni flors ni perfums s'entén que no t'has de posar a vapejar, però si no té nicotina tampoc passaria res.

Un apunt

 Fins ara pensava que si no apareixien la caliculina i el bromur d'etidi en la IARC era perqué no estaven testats en humans, ara ja veig que no.

Dos apunts

Quan la gent compara la toxicitat de substancies com per exemple els fums o la nicotina, amb les radiacions de radiofreqüència no es paren a pensar que el nostre organisme té -de fàbrica- tot de receptors i detectors en els que aquestes substancies interaccionen directament, ja que són moltes vegades anàlogues a substàncies endògenes que fabrica el propi cos, o molt similars. En canvi les noves radiacions són coses per a les que no hi està disenyat el nostre organisme, si té algun vestigi és de quan èrem rates o abans, i els efectes que fan no son en uns receptor concret sinó arreu, i no son efectes clars sinó que son danys que es van acumulant al llarg dels anys.

I per acabar:

Un equipo de investigación del tema cigarrillo:  http://www.atresplayer.com/television/programas/equipo-de-investigacion/temporada-1/capitulo-80-fumas-vapeas_2014021400389.html

diumenge, 20 d’octubre de 1974

Sí S-pot


   Fa poc veient una pel·lícula de Lucky Luck en un canal de dibuixos per nens, vaig constatar lo molt que ha canviat la societat. A mi des de ben petit m'ha agradat en Lucky, però avui trobo que és molt poc aconsellable com a dibuix per nens, i com a mínim hauria de tenir aquell símbol de +13. L'home, per si no n'heu vist cap, està constantment fumant, o fent-se el cigarro, o disparant el revòlver, no fa res més, pràcticament ni parla. No dubto que com més cigarros fumés, més pagaven les tabacaleres, i en aquella época fins i tot devia ser quelcom oficial, no pas sotamà.
  Un cop reconeguda i acceptada la carcinogeneitat i toxicitat del tabac, recordo com van anar desapareixent els anuncis a la tv i van apareixer els de mètodes per deixar de fumar.
https://www.youtube.com/watch?v=z_CdP2wcuII
https://www.youtube.com/watch?v=LRg4ojCjNv4
https://www.youtube.com/watch?v=IEItOBG0r2g

https://www.youtube.com/watch?v=jGGOojJRO9s


 Avui dia ja no en queden cap dels dos, és un bon exemple de que en aquest sentit hem progressat, però encara queda per fer. Ara em pregunto, si mirem els anuncis d'avui podem veure quina societat tenim?
  Sí, es pot. En els últims anys han anat apareixent anuncis de sabatilles per córrer molt sofisticades, doncs cada cop el 'running' com a esport econòmic o per a esvaiment de les preocupacions creixents del món, ha anat instaurant-se fins a ser una moda.
  No dubto que com totes desapareixerà, però ara comencem a veure els seus efectes en la TV doncs comencen els anuncis de condroitin per les articulacions, que sofreixen molt amb aquest esport.
  Sens dubte es nota com també han proliferat enormement els anuncis de tranquilitzants i relaxants, de webs d'apostes de jocs d'atzar, de telèfons mòvils i jocs i consoles, i els de posar alarmes a casa, i de compro oro i plata y joias i de prèstecs.  Finalment els anuncis en que un producte simplement hi és present en un bon moment familiar no és per festes o vacances sinò que avui el gran moment és quan el fill troba feina (no es café).
En global, i tant que s'hi veu la nova societat a la que van dirigits aquests anuncis: els fills de la última crisis.


dilluns, 9 de setembre de 1974

Who's there?

  En la nova era sexual que va començar amb els anticonceptius, reproducció in vitro, identificació per DNA, es van crear noves formes d'humans: els pares biològics, els pares donants, a més dels existents pares naturals "legals" (filiats). Si una dona no es vol quedar embarassada té diverses formes d'evitar-ho, això va portar a un relaxament considerable en la realització de l'acte sexual, cosa que evidentment porta a embarassos no desitjats, que gràcies a altres avenços també es poden sol·lucionar fàcilment.
   D'altra banda, si una dona vol quedar embarassada pel seu compte també ho pot fer gracies a la reproducció In Vitro i gracies als donants. Aquets serien pares biològics però no legals evidentment.  Altre forma més barata d'aconseguir un embaràs pot ser sortir de festa. En aquest cas però resulta que el "donant" també està obligat a ser el pare legal, no és una mica absurd? què protegeix aquesta mesura? els drets del fill?  vol evitar embarassos irresponsables? dissuadir violadors? o potenciar el libertinatge de les dones potser? No em sembla malament sempre que, dins la diferència, mantinguem un tracte equitatiu en tots els àmbits i gèneres. Amb el pretext legal de que el fill té dret a un pare, se'ls obliga a fer-se'n càrrec tot i que mai els hagin volgut tenir. Perqué no es pot contemplar la possibilitat de reconèixe'l com a pare biològic, però no com a pare legal?
   Se m'acud algo: Des que una dona sap que està embarassada fins que s'acaba el període d'abort amb seguretat, hi ha un bon marge de temps per a que la parella certifiqui que volen ser pares de la criatura. Es podrien registrar ja com a progenitors legals del futur nounat i en el cas que el pare no ho desitgi, també fer-ho constar. En el cas que el pare no hagi fet constar res queda clar que no vol formar part de la familia i pertant queda fora de tota obligació legal. Sempre hi podria tornar si la familia hi esta d'acord. El que seria del tot irrevocable és que un cop s'ha declarat com a progenitor legal, se'n desdigui.
Jo ho veig així: l'únic que jo realment poseeixo és el meu cos, l'únic que tinc és el meu ADN, si algú el necessita el podria donar altruistament, amb un contracte, de forma que estableix que jo no sóc responsable de res que facin amb el meu material genètic. Ara bé si algu me'l roba o fa quelcom que jo no hagi autoritzat, tampoc tindria perqué ferme'n responsable oi?


"Cómo se establece o determina la filiación?
 Con el parto o nacimiento y el reconocimiento ante el Registro Civil o mediante la adopción. También mediante un proceso judicial en que se le reconozca como hijo o hija de determinada persona."

   Actualment això implica que si el pare no ho vol ser, la mare pot obligar-lo a fer les proves de paternitat que automaticament determinen filiació. Si no se les fa, resulta que per omisió també es determina automaticament la filiació.

Brickleberry Season 3 Episode 7 Baby Daddy

https://www.youtube.com/watch?v=rcw6sQno_d0

dijous, 22 d’agost de 1974

Homeopatia i altres orgonites.

 Durant aquest temps que he estat en contacte amb reivindicacions relacionades amb la salut i la justícia, he comprobat com rebia el suport de moltes associacions de caràcter 'alternatiu', però en la que hi participa tota mena de gent, en gran part, com en diria...gent "créduls". És una llàstima que les reivindicacions fonamentades es barregin amb religions i fantasies (que n'hi ha tantes i tant variades...). Però me'n adono que des del principi això funciona així. Donariem diners a una entitat que fa realment coses positives però que és religiosa, si no estem d'acord amb la religió? Cada cop hi ha sectes més potents i sempre ho han estat, cristianes, massòniques, cienciòlogues i ara antroposofistes...., per no parlar de totes les associacions d'ovnis, chemtrails etc..., que bueno, al menys no mouen tants diners, i al final dius: mira, millor tenir això que hooligans d'esports i alcohol o coses pitjors. Però per què ens agrada tant escapar de la realitat? podriem pensar que és perqué donen algunes respostes... o per una necessitat vital de pertànyer a un grup,  però en el fons crec que és un 'quid pro quo', pertànyer a un grup que aparentment esta en "voga" et garanteix uns beneficis, ara t'ajudo i després tu m'ajudaràs; no és la mafia això?
 Tant siguin ecologistes, caritatives o el que sigui, si falten a la veritat, si usen supersticions, no seran beneficioses a la fí. Lo curiós és com proliferen tant, i moltes s'estableixen en el poder. Pertant acabem governats per gent que creu en la magia o similars. No em canso de repetir-ho: hi ha una unitat d'homeopatia al Cap Rambla de Terrassa. Donen caramels per curar malalties. El president del banc Triodos és antroposofista, que enterren cornamentes als camps de cultiu "biodinamics" com a ritual per a que vagi bé. Per no parlar de totes les bestieses que fan masons, cienciolegs i és clar i palès que molts tenen alts càrrecs a nivell mundial. Com poden sustentarse aquestes fal·làcies? És només pel poder del grup? o realment es creuen els trucs de magia?

dissabte, 20 de juliol de 1974

Calor i llum

Provablement hauria d'haver començat per aquí tot això.

 Quan la matèria s'escalfa, emet llum i radiació. Passa amb tots els materials però alguns molt més i no se sap molt bé perqué, pot ser per això o una convinació d'efectes.
   Però el fet clar és que aportant energia al material (calor) els seus àtoms es mouen molt depressa, freguen entre ells, s'arrenquen electrons i quan aquets tornen al seu lloc emeten llum. Això passa sempre però certs materials disposen de més electrons o certs "trucs" mol·leculars que els permeten emetre molta més llum que la corresponent a la seva temperatura, per exemple, tenint una temperatura de 1000 graus emeten llum com si estiguessin a 5000 graus: MANTILLES  (i l'alternativa)
 Així doncs per fer llum amb aquets materials sols cal escalfar-los, no hi ha cap combustible predilecte, es pot escalfar cremant gas, alcohol, gasolina.... El més innocu potser és gas metà, "natural" ja que el resultat és aigua i CO2 però també pots tenir el mateix resultat amb un combustible líquid com l'alcohol. Altres combustibles líquids derivats del petroli contenen molts altres contaminants que s'haurien d'evitar, això van pensar els indis, on encara els falta en molts casos l'electricitat.
http://www.youtube.com/watch?v=-7ChBaqij4c 
http://www.youtube.com/watch?v=IdmK8X5j2o4
 http://www.nariphaltan.org/lanstove.pdf

 però sembla que ultimament se n'han oblidat.
    I és que sembla mentida però és més difícil trobar alcohol que gasolina, sabeu perqué? Perqué l'alcohol pur emborratxa!, és tòxic evidentment, però si el barrejes amb aigua, llimona i menta ja tens un mojito. Pertant solament podem trobar a les botigues "alcohol denaturalitzat" al que afegeixen productes desagradables: l'únic propòsit d'aquest és que si el beus et senti pitjor del que ja et sentaria. No canvia el color ni olor per desuadir-te d'usar-lo, no pas, simplement t'enverina més en el cas que algun inconscient se'l begui.
  La paradoxa continua així: si volem alcohol per escalfar-nos o desinfectar ferides, el més barat que trobem és aquest al que l'hi han afegit tòxics "de uso externo" diuen, a 4 euros el litre. Però si el volem sense afegits aleshores cuadruplica el preu!! simplement perqué es pot beure!!.
  Fet similar ocorre amb el tabac, els impostos apujen enormement el preu però hi ha una clara diferència: l'alcohol té molts més usos als que no s'haurien de posar traves. Si el tabac només serveix com a 'plaer recreatiu' i a més fa mal a segones i terceres persones, seria lògic posar-hi certes traves, al menys simbòliques, educatives. Però l'impost sobre l'alcohol "de boca" a qui beneficia més?
    Igualment als impostos sobre carburants, doncs el que que més contamini més n'hauria de tenir ja que al final ho paguem tots, però per la contaminació, no per altres excuses. Si calen més impostos que en crein de nous, no és qüestió de fer pagar els plats trencats a qui no en té la culpa. També amb el tabac, cal que la gent segueixi sent lliure de destrossar-se el cos si vol, però vist que no hi ha educació prou bona contra aquesta "moda" i addicció, i que al final les seves malalties les paguem tots, que hi posin una mica més ells no? Clar, a més ocorre la perversió de que les empreses juguen amb les addiccions com qui dona un caramel a un nen i l'estat se n'aprofita, sens dubte si no s'hagués permès la enorme publicitat i marketing que va tenir el tabac durant tant temps, no tindriem tant problema avui.

 Tornant a com escalfar coses, avui dia es posen de moda "els pellets", biomassa per estufes, són trossets de fusta, astelles, restes de netejar els boscos o de la indústria. Un sistema "neutre" per la natura. Vejam, sí, neutre globalment parlant en tot el món, en termes absoluts, però en una ciutat no és neutre. En una ciutat no hi cap més fum! no ho feu a les ciutats!! encara menys als hospitals!! hem d'aconseguir disminuir la contaminació de les ciutats i no augmentarla, si voleu cremar fusta renovable feu centrals tèrmiques lluny i porteu l'electricitat o l'escalfor, però per la ciutat hi ha altres sistemes que s'han de potenciar: solar, tèrmic, termodinàmic , geotèrmic, fotovoltaic, eòlic, però no més FUM! MÉS FUM NO!!



*

Una actualització sobre impostos: a partir de 2012 tots els biocarburants paguen impostos, teòricament per contaminar el medi ambient. Abans no en pagaven ja que es volia potenciar el seu ús. Ara en paguen tant com la gasolina. Això si, la llei diferencia si s'usen per escalfar (biocombustible) aleshores també en paguen però menys. Per tant si compres alcohol desinfectant (desnaturalitzat) té un preu, i si compres el mateix alcohol però per cremar - a l'etiqueta hi diu "alcohol de quemar" - és més car perquè està pensat per a cremar-lo i contaminarà, encara que sigui bioalcohol. Sobta una mica que un mateix producte tingui diferents preus segons l'ús que se'n doni, però el cert és que té la seva lògica en aquest cas.
   Aquest fet però, va situar tots aquells que es fabriquen el seu biodièsel en una mena d’il·legalitat. Francament en el cas dels biocarburants/biocombustibles no crec que haguessin de pagar tants impostos com la gasolina per contaminar, sinó per ON contaminen. Teòricament els gasos que emeten s'han "reciclat" d'alguna planta i el cicle és neutre, tot i que de fet al cremar-los generem altres contaminants que no es poden recuperar en les plantes, ja que aquestes només en recuperen el CO2 i són els altres tòxics de la combustió els més perjudicials per les persones. Per això no podem cremar olis i alcohols o fusta sense cap límit a les ciutats o pobles, als llocs on viuen les persones . Cal posar doncs mesures per diferenciar-ho. Avui dia es podria incorporar un sistema al que tothom que volgués s'hi podria adherir si usa aquets carburants:

  Els impostos en aquets carburants els pot pagar el distribuïdor, encarint el preu final o els podria pagar el consumidor en la revisió del seu vehicle segons els quilometres que faci i es podria crear un sistema que activi un registre de quan el vehicle es mou per ciutat, tipus teletac o per gps, aleshores en la itv et carreguen els impostos  corresponents, o te'ls descompten si ja els has pagat al distribuïdor. I si pràcticament tots els quilometres es fan per carretera/autopista i no a la ciutat, l'impost final seria molt més baix. Igualment a les
calefaccions, les que estiguin situades en nuclis urbans, i facin servir fusta o pellets o altres productes contaminants haurien de justificar la quantitat cremada anualment.   

   Vol dir això que si algú que usa oli de casa seva reciclat i es fa el seu biodiesel ha de pagar impost? Doncs segons com el cremi. S'han de prohibir aquets actes? Jo crec que no en tot cas regular-los i que els impostos que ja hi ha es destinin en afavorir tecnologies per a que no calgui arribar a això defer-se el seu propi combustible. Abaratir els costos de calefaccions solars, ajudes per a la instal·lació en vivendes, renovacions de calderes antigues...i evidentment treure absurditats com el peatge solar...

   Amb el sistema que proposo aquell que es faci el seu propi biocombustible hauria de pagar un impost en la revisió ja que no el pagaria al distribuïdor, simplement això però no cometria cap il·legalitat. La fusta que es ven per cremar també hauria de dur un impost per contaminació si s'usa en llocs habitats, ara bé, si és per una masia aïllada aquesta potser podria reclamar un descompte ja que només afecta localment a la pròpia persona que la consumeix. En el cas que en un poblet aïllat també es posés d'acord tots els veïns potser podrien evitar que aquells que usen llenya paguessin l'impost.A més segurament en aquets casos també se la poden autoproduir la llenya pertant directament no s'aplicaria l'impost.

dimecres, 12 de juny de 1974

Us toca

   Continuació... No desviem l'atenció dels qui hem posat com a responsables dels problemes del món perqué tot i que només siguin titelles, hem d'aconseguir que facin el que nosaltres volem. Els hem posat nosaltres i tenim tot el dret a exigir que busquin solucions i la pau, no pas que generin més conflictes i injustícia. Doncs les guerres seguiran existin mentre hi hagi injustícia i pobresa que generin odi entre les persones. És a les nostres mans eliminar aquesta injustícia?, no si està en mans precisament d'homes plens d'odi o d'afany de poder que no atenen a raons. Aquets pocs homes generen i amplifiquen l'odi a través de milions de persones sotmeses a injustícia, que finalment queden a disposició per a l'absurda guerra. Com es podria desfer tot aquest odi irracional? La resposta podria ser amb un altre fet irracional com l'amor. Però sent pràctics, això els homes no ho saben fer, no gaire, bé, al menys no tant com les dones. Per això crec que l'únic que podria evitar realment les guerres del futur és l'amor que per naturalesa les dones poden transmetre. https://es.finance.yahoo.com/blogs/historiasparanoquebrar/una-mujer-gana-5-000-d%C3%B3lares-al-mes-091757928.html
   Tant homes com dones tenim la capacitat d'estimar i donar amor, però per fets fisiològics les dones són més capaces de expresar-ho duna forma sincera, o de fer que ho sembli. Potser la sol·lució doncs seria formar un escuadró de dones que repartisin amor entre totes les zones amb conflictes; de dones disposades segur que n'hi ha tot un exèrcit, desgraciadament és el més gran col·lectiu esclavitzat d'avui dia https://es.noticias.yahoo.com/blogs/gaceta-trotamundos/los-tatuajes-que-marcan-a-las-esclavas-sexuales-en-estados-unidos-101425294.html.

dijous, 6 de juny de 1974

És inevitable.

   Bouum. Un so greu que ressona per tot el cos fins les entranyes com el tró que perdura després d'un llamp. Així va començar tot, i així acabarà. És inevitable. Doomsday clock.
 No fa gaires anys les dos grans potències se'n van adonar i van decidir fer un petit pas enrera, per a allargar la inevitable fí. Però va ser un pas en fals. Si bé van deixar de produir les bombes més potents imaginables -no per por a destruir el món si no a destruir-se ells mateixos - no van pas deixar de fabricar més armes i més guerra. I és que l'estrategia ve ser el 'divide et impera' i la doctrina del shock. Es van adonar que encara quedaba molt pastís per a repartir abans de fer-lo malbé, abans de destrossar-lo. Així que les grans guerres van passar a ser petites però  ubíqües i molt estratègiques, per a acumular recursos, per a què?, només cal mirar els pressupostos estatals, principalment per a seguir fabricant més armes i més guerra i més odi. 

  Perqué tot això no se sustenta sense l'odi irracional entre les persones. Durant segles però sobretot en els últims anys ha crescut enormement aquest odi fins a formar part quasi bé del DNA de molta gent. Per la televisió són bojos, extremistes, fanàtics, intolerants, però són persones que no han rebut res més que odi i terror, i és el que retornen. Mentre quedi pobresa i injusticia serà molt fàcil generar odi, i mentre hi hagi odi hi haurà guerres,
  La injusticia sempre és l'espurna que encén l'odi, però sens dubte hi ha altres factors que semblen propagar-lo eficaçment; no sabria dir si hi ha una certa natura humana propensa a l'absurd del conflicte o són interessos d'ego particulars, o per l'etern i universal afany de poder que aprofita qualsevol excusa o per tot plegat. Tot s'embolica amb una propaganda que en el fons el que fa és distreure'ns de la veritable causa de la injusticia fent-nos buscar sol·lucions a problemes que no tenen res a veure amb l'arrel de l'odi i que realment no sol·lucionen res. Distracció.
   I és que individualment tampoc tenim gaire a fer sobre la complexitat i diversitat de països i empreses que governen el món, potser una gran entesa entre ciutadans podria fer quelcom en el propi país però i en els altres? hi ha tantíssims països on la gent es preocupa per sobreviure i no per entendre's entre ells.

continuarà http://www.youtube.com/watch?v=QGIpcsTuPNo
https://www.youtube.com/watch?v=NKkRDMil0bw

No dubteu ni per un moment que avui, actualment, ara mateix, en algun lloc del món, hi ha al menys una persona, mínim , que pensa, creu, i està segur que el seu país (o paisos que governa) algun dia en el futur governarà la pràctica totalitat del planeta. D'una forma que ell/ella veu positiva, el menys traumàtica possible, però segura. No ho desitja pel mal dels altres sinó pel que ell creu que és el millor per tots. Podeu desitjar no creure que això és cert i podeu intentar no creure-ho, però alguna d'aquestes persones que pensen aixó avui, ara, té molt poder, o diners, o influència, i cada cop més. Si us fixeu en la història veureu que n'hi ha hagut d'altres, i veureu que cal que passin anys per a que surti als mitjans. Però són coses que passen avui. Creieu que ningú ha clonat un humà perquè està prohibit? Si es pot algú ho ha fet, potser ho sabrem en 50 anys, o potser mai. Creieu que ja no fan servir nens orfes, soldats i presos com a conillets d'índies per a probar medicaments? Ja us n'anireu assabentant. Mica en mica les noticies van filtrant-se però intentant no fer massa soroll. Si algú creu que pot dominar el món com en un joc de Risk, i té totes les peces, no ho intentarà?

dimarts, 14 de maig de 1974

Breu apunt catalític

   Existeixen alternatives a les nefastes, radioactives i tòxiques antigues llanternes de càmping gas, (però que durant molt temps van il·luminar tots els carrers de grans ciutats).  

  Ja sigui utilitzant el mateix sistema de mantilles però que no usen Tori, per tant les cendres resultants només són tòxiques però no radioactives. O fent servir això https://www.youtube.com/watch?v=rn_Fs2N97tg (Soto SOD-250). Sí, és més car al principi ja que utilitza platí com a catalitzador, però a la llarga estalvies. Potser tampoc fa tanta llum com les altres, però en fa prou per el que es pot necessitar una nit de càmping.
   I és que el platí es fa servir des de fa molt com a catalitzador, avui l'ensenyen així a la universitat https://www.youtube.com/watch?v=A2VpA_301rg , fa temps la gent l'usava tranquil·lament per encendre el cigarro https://www.youtube.com/watch?v=7cUZEjOvkMI

   Avui dia ja s'han trobat molt millors catalitzadors, o al menys molt més barats, com els compostos de cobalt http://www.youtube.com/watch?v=ne8SzaWpgv0 o certs polímers, i ens permeten produir electricitat des de l'hidrogen, metà, alcohols, o a la inversa, fabricar alcohols partint d'hidrogen.

dilluns, 6 de maig de 1974

El coxerito phev phev


    Els humans som uns cracks en descobrir com funcionen les coses, tot el que ens envolta ho desmuntem, descomponem, esmicolem fins a veure exactament de què està fet, el problema és que acabem amb milions de peces que hem d'ordenar mentalment, per sort també ens encanta classificar. Cada cosa té el seu nom, el seu rang, gènere, cada cosa ben ordenada al seu lloc, per això quan vaig descobrir els vehicles d'aire, que no són ni de combustió interna ni externa ni elèctrics ni de pedals, em vaig preguntar ¿què són? Resulta que són “phev” Pneumatic Hibrid Electric Vehicle. Originalment aquets vehicles només funcionaven amb aire comprimit, per tant es classificaven com a CAV (Compressed Air Vehicle), i hi havia trens, submarins, tota mena de vehicles  http://en.wikipedia.org/wiki/Compressed-air_vehiclehttp://en.wikipedia.org/wiki/Pneumatic_motor
  Però si avui volem fer un cotxe amb aire comprimit, també hi posarem la opció elèctrica o de combustió per a fer-lo híbrid, més versàtil i competitiu. Així doncs tenim els Phev pneumàtics, però al tanto perquè alhora també existeixen els “Phev” Plug-in Hybrid Electric Vehicle, que poden ser com el conegut Prius però amb endoll afegit. És clarament un dèficit de classificació. Un Phev és doncs un vehicle Plug-in però també en pot ser un de pneumàtic.

   Per altre banda hi ha els vehicles elèctrics (EV) d'autonomia estesa, EREV (Extended Range EV també anomenats “Series Hybrid” també anomenats Range-Extended Electric Vehicles REEV), que semblarien un Phev (plug-in) a primera vista, però en els que el motor que dóna potència al vehicle és exclusivament l’elèctric, i en tenen un altre de combustió únicament per a generar electricitat i recarregar les bateries. Només n’hi ha un parell http://en.wikipedia.org/wiki/EREV o tres http://en.wikipedia.org/wiki/BYD_F3DM d’aquest model però trobo que són molt millor opció als Phev plug-in (Prius) ja que d’entrada tenen més autonomia elèctrica, i el sistema mecànic resulta molt més simple. En els EREV si es vol no s’hi posa mai gasolina, als Phev sempre n’has de dur.
  Així doncs qualssevol EV (desde els carritus de golf fins el renault zoe o nissan leaf) pot ser un EREV afegint el Range extender http://en.wikipedia.org/wiki/Range_extender_%28vehicle%29

   Tornant a la nomenclatura, per sort recentment hi ha hagut una nova distinció. Han creat una nova classificació per vehicles pneumàtics híbrids anomenant-los “Hybrid Air” http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2568732/Car-runs-air-set-hit-streets-year-Peugeot-claims-new-hybrid-117mpg.html

http://noticias.coches.com/noticias-motor/hybrid-air-como-funcionan-los-hibridos-de-aire-comprimido-de-psa/77790
  Però Ai las!, resulta que aquest terme ja estaba agafat  amb els avions: http://en.wikipedia.org/wiki/Hybrid_Air_Vehicles , en fi, serà per noms...

   Bé, espero que ja tingueu més clares les opcions i classificacions, ara només falta conèixer la oferta. Els darrers, que segons diuen tindrien molt bona relació qualitat/ecologia/preu, s’esperen pel 2016.El minicat cotxe d'aire era per l'agost de 2014 http://www.dieselcar.in/2014/01/11/tata-minicat-launch-date/

   De fet no hi ha res de nou en tot aixó, la primera patent d’híbrids és del 1905, igualment que no té res de nou usar “biodiesel” (oli) o bioetanol (alcohol), doncs originalment els vehicles de combustió ja n’usaven. Però les modes van tornant, mica en mica.

   La veritat és que tot això encara és merament anecdòtic avui dia; aquí hi ha una llista de les ventes de vehicles elèctrics on es pot comprovar que són una minoria, i no és pas perqué en més d'un segle no haguem trobat la forma de fabricar-los barats, simplement, no hi ha hagut interés en la producció.

   Fins que no tinguin preus competitius amb els de gasolina, (que ja fa anys que podrien tenir) seguirem usant dinosaures com a cavalls.

   Jo personalment, quan penso en comprar un vehicle que em pugui dur arreu voldria que tingués una tecnologia el més simple possible sense dependre de milions de peces i components, ni de materials extranys de difícil obtenció que es desgasten. Per aixó el sistema d’aire comprimit, que pot estar completament fet d’acer i alumini, i que, amb paciència, fins i tot un mateix podria dedicar-se a omplir el dipòsit amb una mantxa (estalviant el gimnàs) em sembla el més raonable.

  Els sistemes de pila de combustible, tot i força simples segueixen requerint una infraestructura i materials que no els fa tant senzills com en un phev pneumàtic,
  També trobo interessant el renaixement dels vehicles a gasògen, ja que literalment, no paren mentre tinguis fusta. En la postguerra va ser molt comú a España aquest sistema d’“autonomia extesa”, ( no pas l’estatut d’autonomia és clar...), sinó el sistema de gasògen. És un generador de gas combustible que afegit als camions i vehicles d’explosió permetia seguir usant-los tot i no disposar de gasolina. Com tantes coses de la guerra i postguerra, sembla que han quedat en l’oblit però per sort sempre estarà en el face i el cinema:

   Quan de petit veia aquesta pel·lícula no entenia que era això d'un "tren de carretera", un camió que crema llenya o carbó com un tren de vapor, amb la seva xemeneia, però sense vies...  El secret està en el "gas de fusta" http://en.wikipedia.org/wiki/Wood_gas .
 No eren facils d’engegar http://www.youtube.com/watch?v=QO3hbc_ihx4 però un cop encesos arriben arreu on hi hagi llenya, i disposant d’una mica d’alcohol o nafta, el problema d’encendre'l es soluciona ràpid
  Aquí podeu veure la conversió http://www.youtube.com/watch?v=X3KipK49v7g, val a dir que tot i que sembli complex, en aquella època força mecànics i enginyers encara dominaven la tecnica dels gasificadors, ja que s’havien usat molt en aplicacions estàtiques, com per a fer gas per l’enllumenat del carrer (luz de gas,  gas de síntesis o Sintegas (Syngas, en inglés) o també interessant "l'alcohol de fusta" conegut com a metanol)





dimarts, 30 d’abril de 1974

Explota explotame expló


Miners de Calaf

  El meu avi sempre m’explicava històries de la mina de carbó on va treballar. Per sort ell va sobreviure per explicar-les, però molts altres hi van morir com recentment ha succeït. No crec que en cap lloc del món estigui prou ben pagat arriscar tant la vida d'aquesta manera, però així és com funciona TOTA la nostra civilització, explotant la pobresa i la necessitat. És normal en els humans i demés animals, agafar el que els agrada sense pensar en res més, ni quines conseqüències està tenint ni què passarà quan s’acabi el recurs. Un recurs s'explota mentre és fàcil i es disposa de persones, i no s'explota només la mina d’on s’obté sinó també els humans que hi treballen i que resultem ser un recurs summament fàcil d'explotar gràcies al nostre instint de supervivència i procreació.

   En la natura moltes vegades s'autoajusten els desequilibris d’explotació: quan resulten en un excés d’una espècie es regula amb algun predador, però l’espècie també pot acabar reduint-se o extingint-se per esgotament del seu recurs vital.
   Diuen que els mercats també “s'autoregulen”, avui veiem com això ha implicat l’extinció de “la classe mitja” o de “l’estat del benestar”, però afegint-hi petits ajustos no caldria aquests desgavells "d’autoregulació".
   Com amb la mineria en la que un filó s'explota fins que s'esgota o ja no és rentable, avui dia els 'aturats' (sense feina) són un recurs abundant i no és culpa dels empresaris aprofitar-se’n doncs és la seva natura, però es pot modular amb una regulació tan simple com que el sou ha de ser digne, per llei. Potser aleshores no els funcioni tant bé el negoci, bé, doncs caldrà pensar en algun negoci que funcioni amb sous dignes. Probablement l’empresari no guanyarà tant, però és precisament el que aconsegueix el fet de pagar un sou digne, que la riquesa es reparteixi.

   Cal tenir present que tots som explotadors quan mengem xocolata que han fet uns nens esclaus, quan no valorem l'energia i aigua que cal per a fabricar el que comprem i llencem. Avui estem tan summament connectats, que totes les nostres accions o omissions poden ocasionar greus explotacions de recursos i persones. Per això cal preguntar-se sempre com esfabriquen les coses que consumim i també ens poden ser d’utilitat eines com aquestes:

http://www.myfootprint.org/es/
http://organicus-blog.blogspot.com.es/2012/08/aplicaciones-verdes.html
http://www.sostenibilidad.com/top-10-apps-sostenibles
http://www.20minutos.es/noticia/1658988/0/apps/moviles/medio-ambiente/

http://reutilizayevitaco2.aeress.org/
http://holatelcel.com/apps-que-te-ayudan-a-cuidar-el-medio-ambiente/


I per si no fos prou la explotació durant el funcionament de la mina, aixó es el que solen deixar després, pels segles dels segles...

" Ningú hauria de ser ric, si una sola persona ha de morir " (In Time)

dilluns, 11 de març de 1974

i com penseu que funciona el món?

   Fa poc llegia una notícia sobre un escriptor que, abans de ser-ho, havia fet molts diners gracies a la seva empresa i clar, al vendre-la no volia haver de dir que viuria de renta, per allò del "què diran", i el que va fer va ser estar una temporadeta escrivint un llibre recopilant tot d'idees gracioses, i vès per on, resulta que té molt èxit i ara encara és més ric, cosa que el va fer dir: "els diners em persegueixen". Clar, va haver de fer un altre llibre per no estar-se vivint de renta, amb força èxit també. Que pot fer ara l'home? Si fa un viatge en creuer pel món i publica les fotos, potser li donen un premi Pulitzer i així encara té més fama, i desprès potser en fan una pel·lícula, amb tanta mala sort que li donin un òscar....el pròxim titular potser dirà "És horrible tenir tant èxit, no em deixa viure en pau!"... pobre desgraciat...
   En fi, tan sols volia criticar una mica la seva forma distorsionada de veure la realitat, entenent que és víctima de les seves condicions de vida, molt superiors en el seu país que a la resta del món. Igual que els suissos fent actes tan desagradables com gastar-se milions d’euros en omplir una plaça de monedes per reclamar una pensió universal (ni més ni menys 2000 € ) per a tots ells, només el suissos clar. Potser no són conscients des d'on els arriben els diners, potser realment creuen que són tan bons i ho fan tot tan bé que mereixen cada cèntim que tenen. En fi, com deia no els culpo doncs han nascut en aquestes condicions, i un cervell emmotllat des de petit li costa veure l'elefant de l’habitació, tot i que el pintis de rosa... Però la humilitat com a precaució, sempre va bé. Si més no, intentar no ofendre, entenc que per ells pot ser una broma i un divertiment, un acudit irònic i en el fons poden ser conscients del que passa a la resta del món, però també caldria demostrar-ho amb el que es diu a un diari, o en els esdeveniments públics que poden ofendre nacions senceres.

Dit això, del que volia parlar avui no és d'aquesta injustícia cosmico-humana, sinó simplement de la sort que determina com funciona tot. Començant pel final fa poc he descobert el llibre que en parla una mica, el mencionen en aquest vídeo, parla de com a vegades un simple programa informàtic, aplicació, joc, web o el que sigui, de sobte i imprevist obté un èxit aclaparador. Moltes altres webs o programes podrien haver tingut el mateix èxit, però l'ha tingut justament aquesta i no les altres. Francament no m'he llegit el llibre però entenc que en gran part és atzar, sort, fortuïtat, ja que era impossible predir el resultat inicialment. Però aquest atzar inicial acaba determinant una estructura que, al menys durant un temps ja no respon a l’atzar en absolut sinó a la llei del més fort o més apte per a sobreviure. Tornant al principi dels nostres temps "civilitzats", quan en un espai de sobte apareix un recurs nou, pot ser tot un continent, o pot ser un metall preciós, o líquid combustible per exemple, es dóna peu a que qualssevol afortunat pugui adquirir molt de poder, el que en la nostre civilització són bàsicament gran quantitat de diners, que ben invertits li atorguen aquest poder per manipulant governants i ciutadans, per exemple. En el nostre país ha passat recentment amb la construcció (ara exportada a llatinoamèrica), però aquest poder del "totxo" encara mai serà tan gran com el dels principals "filons" actuals: les armes i el petroli. Perqué tot i que les drogues, el sexe, els metalls preciosos i joies també donen molts diners, són més complexos d’organitzar en una estructura estable. En canvi al llarg dels segles, les armes i el petroli, inicialment uns terrenys verges, van anar caient en mans dels "afortunats" o agosarats o més espavilats -estar en el lloc adequat en el moment precís de forma premeditada també ha requerit d'una sort anterior que ha permès planejar-ho-, avui dia el poder que han acumulat és tal que ja pocs esdeveniments casuals, fortuïts poden canviar el balanç, només els grans cataclismes podrien desfer l'equilibri de poder. Bé de tant en tant sorgeix un cas com el recent de Crimea, en el que de sobte els pot tocar a uns pocs ciutadans "decidir" el futur del món, però en el fons tots sabem que poc podien decidir, ells no tenien pas el poder.

   I francament, em sembla que començo a entendre com és que molta gent prefereix creure que aquest poder no el tenen els homes sinó certs extraterrestres allargandaixats: és que simplement fa molt més terror pensar que són "persones" com nosaltres els que tenen tant de poder, que no pas uns sers superiors que potser fins i tot algun dia ens podrien deixar fer un tomb per la galàxia, en comptes d’arrossegar-nos pel fang com fan els nostres dirigents "humans". I és que -aquí arriba el pitjor- el petroli s'acaba, però les armes no.

dissabte, 23 de febrer de 1974

Confiança, Esperança, Ignorància

   Volem confiar en que algú es preocupa del nostre benestar, esperem que ho facin bé, però en el fons el que ens fa continuar tant contents és que ignorem absolutament la realitat. I això és en gran part gràcies als mitjans: va ser després d'una llarga lluita que els mitjans van començar a eliminar la propaganda del tabac, i si bé tot seguit va començar la promoció de mètodes per superar l'addicció, va ser només la justa, fins que les empreses van començar altres negocis més profitosos no es va permetre dir tota la veritat a la població sobre les conseqüències de fumar, i aleshores sí, finalment es va prohibir als llocs públics, cosa que no caldria si la gent hagués estat ben informada des del principi i actués amb seny. 
   Fixeu-vos com ara que estan de moda uns aparells que realment substitueixen del tot el tabac, comença la propaganda en contra. Potser sí que s'ha de limitar l'ús ja que podria fomentar l'addicció en joves, però no cal mentir. Sense cap estudi que indiqui que siguin perillosos, hi ha multitud de noticies assegurant que ho poden ser sense tenir una sola proba, doncs clar, no és que es preocupin de no crear nous addictes, sinó que els preocupa que si tenen èxit podria desbancar del tot el vell monopoli tabaquer. En canvi amb centenars i milers d'estudis que indiquen i certifiquen multitud d'efectes adversos de les radiacions de mòbils i demés radiofreqüències, encara oficialment "no hi ha res demostrat", i promocionem telèfons fins i tot als infants. És un cas molt més complex que el tabac, doncs tots els gadgets inalàmbrics i de radiofreqüència estan infinitament més estesos que ho estava fa anys el tabac, però amb la creixent consciencia en la població, l'administració intenta rentar-se les mans amb la web governança http://governancaradioelectrica.gencat.cat/, en la que assegura que totes les mesures dels nivells de radiació estan per sota els límits. El mateix tècnic que en fa les mesures confirma en privat que els límits els han establert les companyies, no els científics, ni els metges, i no cal ser matemàtic per a fer càlculs: si la Unió Europea recomana 0.2 V/metre i els científics 0.0001 V/m, per molt que et diguin que fins a 25 pots estar segur, un té els seus dubtes quan li diuen que a casa seva estarà permanentment a més de 3 V/m, per tota la vida.

  Aquest any en el congrés mundial de mòbils de Barcelona, unes 2000 empreses han assistit a buscar  més negocis i promoció. Cap d'aquestes per a aportar nova tecnologia que segueixi el principi de precaució,  per intentar reduir les radiacions. Sembla estrany que ni ho intentin doncs no només estalviaria bateria i consum als dispositius sinó que crearia nou valor afegit; i no és pas que sigui inviable, de fet ja hi ha empreses que tenen patents en aquest sentit: Suisscom té aquesta patent, ( d'un inventor català per cert ), i altres com Siemens fa temps que venen telèfons amb l'opció de limitar les radiacions exclusivament al moment en que s'usa el dispositiu, i no les 24h com fan els DECT tradicionals. Però avui dia el que més ven són els jocs i apps i distraccions, fum, boira, ignorància.